Una de les gràcies (si es pot dir així) dels resultats tan fragmentats és que poden ser llegits d’una manera, però també de la contrària. Per exemple: es pot dir que el PP s’ha clavat una gran patacada (és evident), però també que el PP ha aguantat el cop amb un gran coixí de vots (que potser en properes eleccions li permetran de recuperar la iniciativa). Es pot dir que el PSOE s’ha refet molt (les xifres canten), però també es pot dir que aquesta recuperació està propulsada per una energia molt feble. Es pot dir que Podem (i les diverses plataformes amb les quals ha fet sumes) ja és un actor de primer ordre, però també és cert que no ha aconseguit revolucionar el panorama. Es pot dir que C’s ha fet un salt considerable a tot Espanya i que pot ser decisiu en alguns llocs, però també que ha obtingut un resultat molt semblant a UPyD, el partit polític al qual s’ha cruspit (la diferència més rellevant entre la Díez d’ahir i el Rivera d’avui és que el líder de C’s, a causa de la nova feblesa territorial del PP, té més joc). Dels quatre actors, n’hi ha un, Ciutadans, molt més petit del que s’anunciava (això té un correlat important a Catalunya, del qual parlaré demà).

Llegeix l’article sencer