Jordi Amat ha escrit un excel·lent llibre d’història cultural -El llarg procés- dotat d’una indubtable unitat interna, però en què es distingeixen, pel seu to, dues parts. Una primera, més discursiva, que narra la resistència cultural catalana durant les dues primeres dècades posteriors a la Guerra Civil (els quaranta i cinquanta), i una segona, més viva, que s’inicia amb la irrupció a l’escenari de Jordi Pujol, a finals dels cinquanta. Tot això precedit per l’abracadabrant peripècia d’un llibre -Tradició i revolució- impulsat per Cambó, que va voler posar fi al seu dia a la palinòdia dels partits alternants que van portar la Primera Restauració a un atzucac, cosa que va provocar en contra seu una revolució burgesa que a la fi va acabar avortant ell mateix pel seu propi tarannà conservador.

Llegeix l’article sencer