LA VANGUARDIA

Fa un mes, en una anàlisi sobre sistemes electorals, avançava una obvietat en relació amb les eleccions britàniques del 7 de maig passat: en les democràcies el veredicte de les urnes està subjecte als sistemes d’escrutini que determinen el model de partits i la política d’aliances. Es tracta d’una veritat elemental que sovint s’oblida a l’hora d’establir paral·lelismes entre els resultats d’un país i extrapolar-los a un altre. Aquest factor fa que de vegades les conclusions que s’aventuren no siguin tant un mirall de la realitat com un miratge, és a dir, una il·lusió òptica que projecta una imatge allunyada dels fets. Aquest és el cas del Regne Unit, on regeix l’escrutini uninominal majoritari a una volta (first-past-the-post), que atorga l’escó al candidat que guanya a cadascuna de les 650 circumscripcions electorals. Es tracta d’un sistema que afavoreix el bipartidisme (conservadors i laboristes) i aquelles forces polítiques que concentren el seu vot als districtes d’un territori concret…

Llegir l’article sencer