S’acostuma a atribuir a l’esquerra aquest mal costum en el qual s’amaga alguna cosa més greu que una pruïja repetitiva. No és veritat. La superioritat moral s’ha practicat des de tots els punts cardinals d’ideologies i creences. De fet, els més veterans vàrem entrar-hi en contacte i la vàrem patir des de la dreta i des del clericalisme. Ningú l’ha practicat amb més desimboltura com els clergues del nacional catolicisme. I després, els clergues de les ideologies d’esquerres i més específicament de l’esquerra autoritària i totalitària.

Malgrat la seva aparença innocent, la superioritat moral ha estat, des de temps immemorials fins al tràgic segle XX, un salconduit pel crim. És un racisme de la moralitat, un sectarisme de la veritat revelada, una indulgència perpètua per als defectes propis i els de la pròpia tribu acompanyada de la màxima exigència i crueltat per als altres. Els qui la practiquen tenen bloquejada qualsevol capacitat d’empatia i comprensió. No són capaços de posar-se en el lloc de l’altre.

 

Llegeix l’article sencer