Josep Antoni Duran i Lleida ha comparat el tractament que el Telenotícies de TV3 va donar a la presentació de Martín Rodríguez Sol com a número dos de la candidatura del seu partit amb el NO-DO. La comparació és odiosa perquè totes ho són i perquè, encara que TV3 ha perdut credibilitat, pluralitat i rigor quan informa o quan opina sobre el procés sobiranista, és injuriós relacionar-la (d’una manera seriosa, s’entén) amb uns noticiaris que el franquisme va instaurar manu militari (de 1942 a 1976) abans de les projec­cions de les pel·lícules i que, com a primeres imatges d’escarment, va mostrar un grup de presoners vençuts contraris a Franco.

MISSATGER PARCIAL. Duran i Lleida ja ha confessat que de vegades se li escalfa la boca. Però és preocupant que algú amb tanta experiència i un discurs tan radicalment moderat cometi errors semblants als que, amb tota la raó, denuncia quan l’afecten a ell (no cal anar gaire lluny: ahir Duran va tornar a rebre allaus de bilis i d’amenaces que fem bé de denunciar quan són catalanofòbiques però que no sabem on denunciar quan només són fratricides o mafioses). ¿Que fa temps que TV3 ha perdut la neutralitat sobre el procés? És veritat. Però no és casual que se subratlli tant aquesta evidència i que, en canvi, es parli tan poc de com altres cadenes (públiques, privades) informen, sense cap neutralitat, sobre l’actualitat catalana. Dic que no és casual perquè el prestigi de TV3 no s’ha construït (per sort) sobre la neutralitat de la informació política (hi ha hagut altres moments informativament vergonyosos). Però hi ha una percepció col·lectiva que TV3 ha estat, amb tots els seus defectes, una excel·lent televisió pública. Perquè no hi hagi dubtes sobre la meva discrepància amb la informació política de TV3 sobre el procés: quan detecto que els nivells de propaganda m’ofenen, canvio de canal i espero que passi la tempesta sense cometre l’error de criminalitzar, a través del filtre del meu criteri particular, tota la graella. També constato que quan visito altres cadenes, ensopego amb defor­macions informatives molt més escandaloses, sensacionalistes, manipuladores i frívoles que les que defineixen el to actual de la informació política de TV3 i que només trobo una alternativa informativa satisfactòria en les franges i les temporades en què hi ha competència. Per això em sorprèn que Duran adopti tics de tertulià hiperventilat. Un dels recursos més pobres, injustos i perillosos del nou radicalisme d’esquerres (que destil·la la vella i coneguda olor del totalitarisme) és insultar els discrepants i acusar-los de fatxes per no haver d’argumentar. Si un pare li diu al seu fill que faci el favor de fer-se el llit i de no deixar els calçotets bruts al terra, el fill té dret a dir-li fatxa amb la tranquil·litat que, en acabat, ho tuitejarà i serà aclamat pels que han convertit el linxament en esport de masses. El vernís propagandístic que d’uns anys ençà abrillanta moltes infor­macions sobre l’actualitat política catalana és, sovint, escandalós. I Duran i Lleida fa ­santament de denunciar-ho i lamentar-se’n. Però, com en gairebé tot, tan important és la substància del que critiquem com les pa­raules que triem per fer-ho.