Quan els partits i les entitats secessionistes havien creuat el llindar del ridícul, es mastegava una guerra d’acusacions mútues i l’amenaça que Artur Mas no convoqués eleccions, Oriol Junqueras va optar finalment per capitular per no ser assenyalat com a responsable principal de la mort del procés. Aquesta estranya llista cívico-partidista és, doncs, el resultat d’una lluita agònica pel lideratge entre tots dos, encara que ara el sobiranisme hagi estat tota la setmana exaltant-la. La conseqüència final és una anomalia democràtica.

No té precedents que qui està designat per ser novament president en cas de victòria en lloc d’encapçalar la patriòtica llista vagi de número quatre. És també una anomalia que pretengui ser reelegit sense que la seva gestió sigui avaluada. I és igualment lamentable que qui ha sigut eurodiputat per ICV com Raül Romeva es presti a maquillar una llista que no és res més que una dissimulada fusió de CDC i ERC. Les estratègies i interessos electorals són legítims, el que és greu és que volen ficar-nos en un camí sense retorn saltant-se les regles democràtiques

 

Llegeix l’article sencer