S’ha parlat molt de l’elecció de Xavier García Albiol com a nou cap de cartell del PP català. A ningú ha deixat indiferent. El seu llenguatge com a mínim ambigu en el terreny de la immigració li ha valgut acusacions de xenofòbia. La salut de la democràcia exigeix denunciar el populisme o l’ús de categories antijurídiques com ara «primer, els de casa» perquè aquesta prelació en l’accés als serveis públics no pot existir en un Estat de dret.

El 2011, Albiol va conquistar l’alcaldia amb un discurs pròxim a PxC. Encara que el seu mandat com a alcalde no s’ha caracteritzat per exabruptes racistes, l’equívoc lema que va utilitzar en campanya (Netejant Badalona) el va situar novament en un terreny problemàtic que va servir en safata l’argument per desallotjar-lo del poder. I aquest deplorable lema condicionarà sens dubte la seva candidatura per al 27-S.

El que resulta curiós és que a molts dels que denuncien el racisme velat d’Albiol, els passi per alt el supremacisme que hi ha darrere de les entitats separatistes quan no és l’odi hispanòfob de determinades persones representatives del nacionalisme català. Xabier Barrena ens alertava la setmana passada a EL PERIÓDICO de l’existència d’una caverna nostrada, caracteritzada per la xenofòbia i l’etnicisme a partir d’una sèrie de frases del nou president d’Òmnium Cultural, Quim Torra, arran de l’entrada en política de Muriel Casals.

Aquesta caverna podria completar-se amb moltes altres frases plenes igualment de verí dites per polítics nacionalistes de primera fila, periodistes que formen part de l’star-system català i intel·lectuals prestigiosos que són també opinadors habituals.

Capítol a part mereix la secessionista Associació de Municipis per la Independència (AMI), que ha aconseguit després de les municipals incorporar nous ajuntaments i més aportacions econòmiques. Almenys en dos casos ha sigut possible gràcies al suport dels regidors del PSC, concretament a Castelldefels i Terrassa.

El problema que planteja l’adhesió a aquesta entitat és que vulnera una de les llibertats fonamentals d’un Estat democràtic: la llibertat ideològica i el pluralisme. La seva adhesió converteix en oficial per a tot el municipi el desig secessionista de l’AMI. Per si això sol no fos greu, l’entitat reflecteix una mentalitat supremacista («l’ànima del poble català sempre en avantguarda en treball, arts, ciència i pensament», diuen els seus estatuts) i hispanòfoba (no existeix una altra Espanya que la inquisitorial i agressiva de Felip VPrimo de Rivera i Franco).

És incomprensible que el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, hagi consentit que dos municipis de la importància de Terrassa i Castelldefels se sumin a un horror així. Més encara que Eva Granados, la seva número dos en la llista per al 27-S, demanés respecte per la decisió dels regidors locals o ho justifiqués per poder fer polítiques socials. ¿Respecte per al cinisme i la covardia?