Per a alguns, no s’entén la tebior de l’esquerra no adherida a l’independentisme. ¿Com es pot no combregar amb l’oportunitat de començar de zero un nou país? Per a altres, no es comprèn el seguidisme de l’esquerra aliada de la dreta de Mas. ¿Com es pot creure en una nova Catalunya quan qui es postula com a president representa dècades de corrupció? Els interrogants es multipliquen davant la voluntat de Junts pel Sí de no presentar un programa social. Per més que es vesteixin les eleccions de plebiscit, després del 27-S es formarà un Parlament. I si aconsegueixen la majoria, ¿quina política aplicarà el Govern de Mas quan el full de ruta independentista es converteixi en una carrera d’obstacles topant una vegada i una altra amb la legalitat espanyola i la indiferència calculada d’Europa?

No hi va haver pompa en la firma del decret que marcava com a prioritat absoluta la lluita contra la desigualtat. No hi va haver connexió en directe de TV-3, ni massatge entrevista a Mas, ni saló de Sant Jordi, ni ploma de les ocasions històriques. Simplement, perquè mai va existir aquest dia ni aquest decret. Els últims anys, unes retallades amb biaix ideològic han agreujat la desigualtat. Ara, Junts pel Sí acusa tots els que no se sumin a la seva opció de fer el joc al PP més reaccionari. Només l’esperit més sectari, manipulador i xantatgista pot dictar aquest insult a tants que fa dècades que estan compromesos amb la dignitat de tots.