Rellevant. Del llatí relevare, aixecar, alçar…; amb el prefix re -, enfortir, realçar, enllustrar… Les coses rellevants són les que importen, que destaquen, les excel·lents, substancials. Les irrellevants, per tant, són les intranscendents, superfi­cials, nímies. Segons Raül Romeva, cap de llista de la candidatura Junts pel Sí, l’opció principal que es presenta a les eleccions catalanes, qui sigui el president de la Generalitat és irrellevant, una cosa insignificant, trivial, gairebé menyspreable. El líder d’ERC i número cinc d’aquesta llista, Oriol Junqueras, considera igualment irrellevant si serà o no el vicepresident en cas de victòria electoral.

Si és consubstancial a l’ésser humà un cert afany de perdurabilitat, aquesta en el cas del polític és una característica distintiva. El polític busca el suport popular per dirigir i ocupar una posició de primacia que li permeti prendre decisions i deixar la seva empremta. Aquesta és la seva raó de ser. Però la política catalana avança per uns camins tan originals que els seus principals líders es consideren irrellevants. Aquí, la insuportable lleugeresa de ser polític, pregonar constantment la volatilitat del lideratge, xoca amb la voluntat de deixar empremta en la història. Aquesta contradicció donaria a Kundera per a una altra novel·la.

Qui és el president que gestionarà els 40.000 milions del pressupost de la Generalitat, qui liderarà el procés promès cap a la independència en cas d’aconseguir la majoria necessària i com ho farà, quina és aquesta majoria i com es comptabilitza, quin és el programa de la llista que aspira a crear un nou Estat a Europa, quines polítiques s’aplicaran atès que la candidatura incorpora representants d’ideologies incompatibles són potser qüestions irrellevants. Però ja deia Kundera que “només les preguntes ingènues són veritablement serioses”.