• Les discrepàncies internes i la falta de cohesió de la candidatura unitària ‘Junts pel Sí’ han aflorat des que es va constituir i durant tot el mes d’agost
  • El registre policial de la seu central de Convergència i de la seva fundació aquest divendres les han augmentat

 

L’operació desencadenada per la Guàrdia Civil a la recerca decomissions il·legals presumptament cobrades per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) agreuja les contradiccions en la llista Junts pel Sí que ja van aflorar immediatament després de constituir-se i s’han mantingut durant tot el mes d’agost. El cap de llista, Raül Romeva, ha instat a “assumir responsabilitats”, mentre el número dos de CDC, Josep Rull, acusava el Govern central de dirigir la fiscalia contra l’independentisme per “influir en la campanya electoral”.

L’actuació de la Guàrdia Civil es produeix, a més, només dos dies després que Junts pel Sí fes públic l’argumentari de la seva campanya en què es presenta Artur Mas –número quatre de la llista, però el verdader líder i candidat a president— com un campió contra la corrupció. “Construir un país nou vol dir transparència iregeneració democràtica i la seva trajectòria [la de Mas] i la reacció clara i sense pal·liatius davant els casos de corrupció que s’han produït ens mostra la seva voluntat inequívoca de combatre la corrupció i regenerar la democràcia”, s’afirma sense rubor en l’argumentari.

COMISSIONS DEL 3%

Però resulta que la corrupció a CDC no es limita al cas de la família de Jordi Pujol, de qui Mas ha sigut el successor. Els casos que s’investiguen ara afecten la Fundació Catalanista i Demòcrata (CatDem), la fundació del partit que va haver de canviar de nom després del ‘cas Palau de la Música’ (fins llavors es deia Trias Fargas) i als ajuntaments de Sant Cugat del Vallès, Figueres, Sant Celoni i Lloret de Mar, tots governats per CiU quan es van produir els presumptes pagaments il·lícits de l’empresa constructora Teyco (comissions del 3%), propietat de la família Sumarroca, vinculada a CDC des de la seva fundació.

L’última operació anticorrupció afecta la fundació de CDC i quatre ajuntaments governats per Convergència

Les comissions que investiga la Guàrdia Civil es van pagar presumptament en adjudicacions d’obres entre el 2008 i el 2009 –arriben fins al 2011– quan Mas era ja el cap absolut del partit. Les indagacions succeeixen a les iniciades fa poc més d’un any pel Jutjat número 1 del Vendrell, que van comportar la detenció del llavorsalcalde de Torredembarra, Daniel Massagué (CDC), per presumptes pagaments de Teyco al regidor per la construcció d’unaparcament a la localitat.

Ara, no obstant, el cas transcendeix l’àmbit local després que en el registre del domicili de Jordi Sumarroca, fill del fundador de la saga, i de la seu de l’empresa es trobessin el 23 de julioldocuments manuscrits sobre el pagament de comissions. La Guàrdia Civil busca suposadament la confirmació de les sospites en l’altra part i d’aquí el registre de la fundació CatDem, de la seu central de CDC i de la casa de l’extresorer del partit Daniel Osàcar, ja imputat en el ‘cas Palau’.

Rull ha admès donatius de Teyco a CatDem per valor de 357.000 euros, però “aquests diners són legals i estanconvenientment fiscalitzats i registrats”, segons el número dos de CDC, que descarta tornar aquestes sumes, al contrari del queMas va anunciar quan es va destapar el cas Palau.

ROMEVA ES RESISTEIX

La corrupció, un dels motius pels quals el líder d’ERC, Oriol Junqueras, es va resistir durant mesos a formar una candidatura unitària amb CDC, ha esclatat de nou quan falta un mes per a les eleccions del 27-S. L’escàndol agreuja les contradiccions entre els partits integrants de la llista (CDC i ERC) i les entitats sobiranistesAssemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, però el més probable és que en el fons –salvades les discrepàncies verbals– s’imposi el tancament de files amb acusacions a l’Estat de perseguir l’independentisme.

El número u de Junts pel Sí, Raül Romeva, va haver d’admetre en una sèrie de 20 tuits que Artur Mas (número 4) és el candidat de la llista a president

Una altra cosa és la influència electoral d’aquest nou cas de corrupció, que es ve a afegir a les contradiccions públiques airejades durant tot el mes d’agost per significats representants de la candidatura. Romeva, l’exdirigent d’ICV (ecosocialista) elevat al número u per maquillar i ocultar la política de retallades socials del Govern de CiU, es va negar en principi a acceptar que hi hagués un pacte entre CDC i ERC perquè Mas repetís en la presidència de la Generalitat en cas de victòria de Junts pel Sí.

Romeva va mantenir la seva ambigüitat fins a mitjans d’agost, però, sens dubte cridat a capítol pels verdaders cervells de la llista (Mas i CDC), el dia 17 va rectificar mitjançant l’emissió de ni més ni menys que 20 tuits numerats. En el número 15 admetia sense embuts que la victòria donaria lloc a “un Govern presidit per Artur Mas, sí, que fins ara ha estat sempre a l’altura de les demandes ciutadanes en aquesta qüestió”. Una autocrítica en tota regla.

SÀNCHEZ I LA UE

L’altra gran rectificació estiuenca ha sigut protagonitzada per Jordi Sànchez, president de l’ANC. Dimecres passat, va reconèixer en una entrevista a la SER que era “indiscutible” i indubtable” que Catalunya deixaria de formar part –“transitòriament”, segons ell– de la Unió Europea si triomfava la secessió. Hores després, no obstant, Sànchez feia marxa enrere també a través de Twitter, encara que només va emetre 10 tuits, la meitat que Romeva.

El president de l’ANC ha hagut de rectificar la seva sortida del guió que una Catalunya separada quedaria fora de la UE

Tot i que el que havia dit al matí a la ràdio era la veritat –com ha repetit per activa i per passiva la UE–, Sànchez s’havia sortit del guió independentista en aquest tema, que consisteix a dir amb suficiència que la UE no té cap interès a prescindir de Catalunya i que no hi ha cap norma jurídica que reguli un cas de secessió.

Per això, en els tuits, Sànchez s’ajustava de nou al guió. En el número 3, deia que la seva afirmació que “indubtablement” Catalunya sortiria de la UE era “inexacta” –i “rectifico”, afegia–; en el 5, assegurava que les amenaces de sortida “responen només a l’estratègia de la por dels unionistes”; i en el 6 i 7 repetia que “no hi ha base jurídica per afirmar que una Catalunya independent estaria fora de la UE”, ja que la pertinença és una “decisió política”. I Sànchez rematava dient que “Catalunya seguirà formant part de la UE si aquesta és la voluntat dels catalans”.

Aquest raonament, que prescindeix de l’altra part amb total frivolitat i s’adjudica una decisió que no li correspon, l’apliquen també elsportaveus independentistes en qualsevol tema espinós que pugui suscitar dubtes en l’electorat. Per exemple, quan afirmen que a una Catalunya independent els catalans podrien mantenir lanacionalitat espanyola.

Entre rectificació i rectificació ha transcorregut agost, encara que una cosa ha quedat clara. Tot i els maquillatges i els cants unitaris, Mas i el seu partit són els autèntics patrons de Junts pel Sí. Estan junts i barrejats, però mana qui des del principi havia de manar.