És discutible que a Catalunya la majoria sigui silenciosa. Hi ha una versió del no a la independència que és hegemònica als mitjans que acumulen gairebé tota l’audiència i que es basa en la negació («això no passarà»), en la legalitat («això està fora de la llei»), en la desqualificació («això té components totalitaris»), en el paternalisme («és un sentiment il·lusori»), en la por («els expulsaran de la UE»), en la mofa («només expliquen contes») o directament en l’insult («s’han fumat un porro»). Em temo que aquest no és hegemònic però que no és majoritari, ni a Catalunya ni al conjunt d’Espanya. La verdadera espiral del silenci es produeix entre la majoria que considera que la independència de Catalunya no li convé ni li interessa ni li agrada. Sense que per això la consideri ni una quimera, ni una estupidesa, ni una il·legalitat ni un acte totalitari. Les paròdies són paròdies però serveixen per veure els traços gruixuts de la realitat: Junts pel 3%, va titular dissabte un diari la informació del míting de la candidatura independentista. Suposo que el míting de Soutomayor el titularà Junts pels sobres. El que és incomprensible per a la majoria és que no s’ocupessin del 3% fins al desafiament sobiranista.

Arguments racionals

Aquest no hegemònic que carrega més les tintes en l’autoritat que en la racionalitat democràtica tendeix a dibuixar el  a la independència a la seva manera.  El presenta com un grup de dirigents corruptes de CDC (ara Unió ja està exonerada) que han pactat amb uns protofeixistes d’Esquerra i alguns intel·lectuals i artistes il·luminats de la resta de l’esquerra per fer un «cop d’Estat» en unes eleccions fetes sense garanties democràtiques, a la manera de les de Hitler el 1933, amb el fi d’implantar el seu particular anschluss a través del control dels mitjans de comunicació. Amb la quantitat d’arguments racionals que hi ha per oposar-se a la independència, és una llàstima que el discurs hegemònic sigui aquest. Tan hegemònic que la majoria democràtica contrària a la independència segueixi òrfena i que el discurs favorable a la independència intenti emular la caricatura.