Estudis científics apunten que una abraçada estimula l’oxitocina, la dopamina i, també, la serotonina. Balanceja el sistema nerviós parasimpàtic i, fins i tot, sembla que regula el sistema immune. Tot plegat es tradueix en un devessall de beneficis per al cos humà. Redueix l’estrès i l’ansietat. També la pressió arterial. Millora l’estat d’ànim. Relaxa els músculs. Eleva l’autoestima i incrementa la confiança. Fins i tot sembla que redueix el risc de patir demència i rejoveneix el cos…

S’ha parlat molt de l’abraçada entre Artur Mas i David Fernández. Però, ¿i si les verdaderes conseqüències d’aquella abraçada entre l’home de l’americana i el de la samarreta amb emblemes sobrepassessin les fronteres catalanes? ¿I si un torrent d’hormones i neurotransmissors estiguessin confabulant-se per canviar l’ordre mundial? ¿Quin big bang polític i econòmic pot generar el balanceig mutu del sistema parasimpàtic entre el business friendly i l’esquerra anticapitalista? Wall Street tremola. La mòmia de Lenin es regira inquieta al seu sarcòfag de vidre. L’Oncle Garrepa (Tío Gilito) ha comprat un bitllet per al bosc de Sherwood i Robin Hood ja llueix barret de copa. Els espies de la guerra freda s’intercanvien whisky i vodka a l’asil. El capital està desbaratat. Un excés d’oxitocina, dopamina i serotonina recorre el món. Mas i Fernández segueixen abraçats. Agrupem-nos tots…