• Parlar, escoltar, pactar, recepten els professionals perquè el motor econòmic que va resistir la crisi segueixi rugint. I potser al país tampoc li aniria malament, apunten

Per resoldre les incerteses que amenacen el d’altra banda pròsper sector turístic caldrà diàleg, molt de diàleg, escoltar a tothom i en especial els veïns, i que totes les parts siguin capaces de cedir; i potser en la relació entre Catalunya i Espanya convindria això mateix. Així, com qui no vol la cosa, parlant de política, de turisme i dels efectes de la política en el turisme, aquests tres professionals esbossen la seva ruta guiada perquè el sector i el país surtin en la mesura que puguin ben parats del 27-S i del que vingui després, sigui el que sigui.

Les xifres canten. El turisme és un dels principals suports de l’economia catalana i potser el sector que ha suportat més bé la crisi. Però ¿com afectaria la independència a la quantitat i la procedència dels turistes? ¿Quin impacte tindria una hipotètica sortida de Catalunya de la UE? ¿Quins avantatges i desavantatges tindria l’Estat propi per a la gallina dels ous d’or? «Pel que fa a visitants, crec que la situació no canviarà gens, al marge del resultat del 27-S», afirma Mar Jariod, de 32 anys i guia d’autobusos turístics des del 2008. «En tot cas, la gent pot sentir curiositat per la situació i és una ocasió ideal per explicar-los què passa aquí», hi afegeix Rosa Vila, que fa anys que aposta per una oferta turística alternativa: fins fa dos anys des de la seva pròpia agència de viatges i ara a través d’una web especialitzada en Cuba com a destí.

EL MODEL

Toni Bellido, guia free lance («amb títol», que ara l’intrusisme s’estila bastant, destaca) en discrepa perquè, diu, «des de fora ens veuen igual que a la resta d’Espanya, i no els importa gens la nostra situació». En tot cas, «els anglosaxons s’ho miren amb curiositat; els sud-americans, francesos i alemanys, en general ho veuen malament», detalla. I pel que fa al turisme espanyol, no creu que la independència «sigui motiu per renunciar a un destí com aquest, amb el que ofereix».

Cap dels tres dubta, doncs, que després del 27-S el turisme seguirà sent un dels motors de l’economia catalana; i per això, més enllà de les xifres macroeconòmiques, les seves incerteses giren al voltant dels aspectes més quotidians, més palpables: les conseqüències de la massificació turística, la qualitat, les condicions laborals en el sector, la convivència amb els ciutadans… En definitiva, el model turístic.

Catalunya, coincideixen, està turísticament sobreexplotada. I per aquest motiu reclamen que es faci més i millor regulació dels pisos turístics i de les llicències hoteleres, i una oferta de qualitat («fins i tot en contra dels meus interessos, falta equilibri: menys low cost», apunta el Toni) i ordenada («aquí hi cap el turisme per a tota mena de butxaca, edat i plans, però no concentrat en el mateix punt», diu la Rosa). I també troben a faltar que s’informi millor el turista dels seus deures per prevenir l’incivisme.

REPARTIMENT DE BENEFICIS

La regulació laboral del sector és la gran reivindicació dels professionals, que denuncien «la temporalitat, jornades maratonianes i condicions d’esclaus a canvi de sous mísers», recita la Mar. Els beneficis que genera el turisme no arriben als treballadors. Ni als ciutadans, que només perceben les molèsties, coincideixen.

Així doncs, turisme, sí, però no a qualsevol preu, i potenciant altres alternatives econòmiques. «Hem creat una espècie de bombolla turística i hauríem d’anar amb compte perquè no exploti, perquè ja hem viscut això mateix en la construcció», adverteix la Mar. La independència ¿resoldria algun d’aquests problemes propis del sector? ¿I els del país? Del que és particular al que és general: «Al turisme li falta un pla estratègic amb cara i ulls, i a la independència, que s’expliquin bé els objectius, el què i el com». En tot cas, la Mar dubta que tingui sentit en temps de globalització: «Tant lluitar per la independència i després és la UE la que acaba decidint».

ELS NACIONALISMES I ELS PETS

En canvi, per al Toni, la independència seria el «mal menor» per a Catalunya davant el «no a tot» del Govern central, al qual retreu que carregui contra el nacionalisme català amb l’espasa del seu propi nacionalisme, l’espanyol. «De nacionalismes n’hi ha molts, el que passa és que són com els pets; només ens molesten els dels altres», sentencia. La Rosa no és independentista, diu, però no hi veu alternativa. El cos li demana emocionalment independència; racionalment, creu que només amb més autogovern n’hi hauria prou. «A Catalunya li convé més ser nació dins d’Espanya que Estat al món, perquè s’estalviaria un procés traumàtic, les males relacions amb els veïns, el dur procés de reconeixement d’Europa, que no és gratis», coincideix el Toni.

El que ell creu no és fe cega, també hi ha crítica al procés («estem estancats, anem improvisant»); per això, creu que el canvi real, més que del 27-S, pot venir de les eleccions generals previstes per al desembre. «Si a Madrid canvia el Govern i cau el PP, potser hi ha possibilitat de negociar o fins i tot d’un referèndum pactat», apunta. En aquest punt és on la Rosa posa les seves il·lusions, i recolzarà el com a «mesura de força» de cara a una possible negociació. La seva aposta és per convertir els vots del 27-S en bitllets per a un viatge cap al diàleg.