Dir que a Espanya no hi ha federalistes ja no val. Això es dedueix de la gran acollida que va tenir dimarts la presentació a Madrid de La Tercera Via, associació no partidària que advoca pel diàleg per aconseguir una solució pactada a l’encaix de Catalunya en una Espanya plural.

El seu president, el notari Mario Romeo, va afirmar que tant la via independentista de Mas com l’immobilisme de Rajoy bloquegen el diàleg i va definir La Tercera Via com a catalanista però no separatista. Es va confessar seguidor del Barça, que va dir que era un dels primers clubs del món perquè competia a la Lliga espanyola. I va afegir que una cosa similar passava amb moltes iniciatives catalanes.

També hi va intervenir Eugeni Gay, que va ser president del Col·legi d’Advocats, del Consell de l’Advocacia d’Espanya i vicepresident del Constitucional. Gay va explicar que Catalunya era una nació tan antiga com ho és Castella però diferent i que la solució exigeix reconèixer que vivim en un Estat plurinacional i plurilingüístic. Ni Romeo ni Gay van llançar una proposta concreta, es van centrar a demanar la recuperació del diàleg entre els governs i les societats.

Però el que va ser revelador va ser el suport tancat del Madrid progre. L’acte es va celebrar a la Fundació del Diario Madrid, que va ser víctima de la prohibició de la dictadura, i el seu president, el periodista Miguel Ángel Aguilar, va subratllar la simpatia davant una iniciativa que des del catalanisme volia resoldre el conflicte a través del diàleg i del respecte a la legalitat.

Potser el que va ser més espectacular va ser la coincidència -no programada- de quatre dels cinc secretaris generals del PSOE des de la recuperació de la democràcia. Els organitzadors comptaven amb Alfredo Pérez Rubalcaba i Felipe González però no amb Pedro Sánchez -la seva presència va ser una sorpresa-, ni amb Joaquín Almunia, convidat per Aguilar. Aquesta coincidència és una cosa molt poc habitual i indica que el socialisme assumeix atropelladament que el conflicte generat després de la sentència de l’Estatut té molta gravetat i s’ha d’intentar solucionar amb una negociació oberta que condueixi a una reforma constitucional federal i amb consens ampli.

Però no només eren polítics del PSOE i del PSC els que abarrotaven la seu de la Fundació del Diario Madrid, sinó també experts com Francisco Rubio Llorente, antic president del Consell d’Estat que ha defensat la possibilitat d’un referèndum a Catalunya, i Francesc de Carreras, constitucionalista de capçalera d’Albert Rivera, o Gaspar Ariño, catedràtic de Dret Administratiu de l’òrbita del centredreta que recentment ha publicat dos llibres sobre el conflicte.

Que el Madrid progressista aplaudeixi La Tercera Via indica una coincidència creixent entre sectors espanyols i catalans que  creuen que el respecte a la llei no resoldrà el conflicte si no va acompanyat d’un diàleg que sigui capaç d’acordar un canvi constitucional.

Romeo va explicar que quan Bill Clinton va visitar Barcelona el 2001 va contraposar la transigència catalana a l’entossudiment dels talibans i va afegir que el món havia de ser català i no talibà. I va confessar que volia una «Catalunya catalana, no talibana».

Catalunya dominarà el setembre espanyol. I hi ha un Madrid que comptarà no només l’independentisme, sinó també l’afegit dels que propugnen una cosa similar a La Tercera Via: el PSC, Unió, la coalició Podem-ICV…

Aquello de que en España no hay federalistas ya no vale. Eso se deduce de la gran acogida que tuvo el martes la presentación en Madrid de La Tercera Vía, asociación no partidaria que aboga por el diálogo para lograr una solución pactada al encaje de Catalunya en una España plural.

Su presidente, el notario Mario Romeo, afirmó que tanto la vía independentista de Mas como el inmovilismo de Rajoy bloquean el diálogo y definió a La Tercera Vía como catalanista pero no separatista. Se confesó forofo del Barça, que dijo que era uno de los primeros clubs del mundo porque competía en la liga española. Y añadió que algo similar pasaba con muchas iniciativas catalanas.

También intervino Eugeni Gay, que fue presidente del Col·legi d’Advocats, del Consejo de la Abogacía de España y vicepresidente del Constitucional. Dijo que Catalunya era una nación tan antigua como Castilla pero diferente y que la solución exige reconocer que vivimos en un Estado plurinacional y plurilingüístico. Ni Romeo ni Gay lanzaron una propuesta concreta, se centraron en pedir la recuperación del diálogo entre los gobiernos y las sociedades.

Pero lo revelador fue el apoyo cerrado del Madrid progre. El acto se celebró en la Fundación del Diario Madrid, que fue víctima de la prohibición de la dictadura, y su presidente, el periodista Miguel Ángel Aguilar, subrayó la simpatía ante una iniciativa que desde el catalanismo quería resolver el conflicto a través del diálogo y el respeto a la legalidad.

Quizás lo más espectacular fue la coincidencia -no programada- de cuatro de los cinco secretarios generales del PSOE desde la recuperación de la democracia. Los organizadores contaban con Alfredo Pérez Rubalcaba y Felipe González pero no con Pedro Sánchez, cuya presencia fue una sorpresa, ni con Joaquín Almunia, invitado por Aguilar. Esta coincidencia es algo muy poco habitual e indica que el socialismo asume atropelladamente que el conflicto generado tras la sentencia del Estatut tiene mucha gravedad y se debe intentar solucionar con una negociación abierta que conduzca a una reforma constitucional federal y con consenso amplio.

Pero no solo eran políticos del PSOE y del PSC los que abarrotaban la sede la Fundación del Diario Madrid, sino también expertos como Francisco Rubio Llorente, antiguo presidente del Consejo de Estado que ha defendido la posibilidad de un referéndum en Catalunya, y Francesc de Carreras, constitucionalista de cabecera de Albert Rivera, o Gaspar Ariño, catedrático de Derecho Administrativo de la órbita del centro-derecha que recientemente ha publicado dos libros sobre el conflicto.

Que el Madrid progresista aplauda a La Tercera Vía indica una coincidencia creciente entre sectores españoles y catalanes que creen que el respeto a la ley no resolverá el conflicto si no va acompañado de un diálogo que sea capaz de acordar un cambio constitucional.

Romeo explicó que cuando Bill Clinton visitó Barcelona en el 2001 contrapuso la transigencia catalana a la cerrazón de los talibanes y añadió que el mundo debía ser catalán y no talibán. Y confesó querer una “Catalunya catalana, no talibana”.

Catalunya va a dominar el septiembre español. Y hay un Madrid que va a contar no solo el independentismo, sino también el agregado de los que propugnan algo similar a La Tercera Vía: el PSC, Unió, la coalición Podemos-ICV…