Amb el misteri que envolta els objectes que alguna vegada van ser rellevants i amb el temps ningú vol reivindicar, les 876 caixes blaves que van contenir els quatre milions de firmes del PP contra l’Estatut dormisquegen en un magatzem madrileny. Es desconeix la seva ubicació exacta. El 25 d’abril del 2006, deu furgonetes les van portar fins al Congrés dels Diputats. Mariano RajoyAlicia Sánchez-CamachoJosep PiquéJorge Fernández Díaz Jorge Moragas van posar ufanosos al seu costat. Eren el seu trofeu. El seu tresor. Quatre milions de persones de tot Espanya van firmar en contra del que havia aprovat el Parlament de Catalunya. En la campanya de recollida, el PP deia que l’Estatut era un «malson».

En algun lloc de Madrid les caixes dormisquegen amb altres objectes que ja van perdre el seu protagonisme. Potser els noms de tants conviuen amb il·lustres pares de la pàtria o comparteixen prestatge amb cognoms de traïdors, malnoms d’assassins o llistats de morosos. Però les coses que mai van haver d’existir, com els malsons, s’aprofiten del silenci i la foscor, i es fan fortes i es regiren amb la fúria del somni que vol ser realitat.

Són 876 caixes blaves. 876 arques de la discòrdia. 876 caixes de Pandora. Al seu interior, els fantasmes de l’odi, del rebuig entre iguals, del menyspreu al que pensa diferent. Aquelles pintures negres de Goya que alguns s’entesten a perpetuar. Aquell duel a garrotades que només fa mal als que es donen cops, mai als que el promouen. La primavera que ve es compliran deu anys des que la llavor de la incomprensió va ser sembrada. Des d’aleshores, l’Ebre sembla haver multiplicat el seu cabal i els quilòmetres entre veïns no deixen d’allargar-se. Les 876 caixes segueixen bategant en algun lloc, per a vergonya de qui les va promoure i per a desfici de tants.