El millor conte, que no el més curt, d’Augusto Monterroso es titula El món i diu això: “Déu no ha creat el món; només l’està imaginant, com entre somnis. Per això el món és perfecte, però confús”. De vegades fa la sensació que en l’univers sobiranista hi ha qui s’imagina, enmig d’un somni, ser el creador d’una Catalunya independent impecable. El problema és que la manera d’aconseguir-la és, com a mínim, confusa. I encara pitjor, situa els ciutadans en la tessitura d’elegir entre dues legitimitats, que pot resultar no un somni sinó un malson. Els somnis, somnis són, d’acord amb el poeta, i els somnis se’ls emporta el vent. Però els malsons no ­sempre tenen bon despertar i el desassossec del moment no ens el treu ningú.

Certament, Junts pel Sí es va presentar a les eleccions amb un full de ruta cap a la independència, però no va ob­tenir ni els dos terços necessaris per canviar una norma fonamental com l’Estatut, ni tan sols el 50% més un dels vots per tirar endavant la seva pretesa ruptura. Hi va haver una majoria sobiranista a la Cambra sumant la CUP, que és la mateixa que no aconsegueix els escons perquè Artur Mas repeteixi com a president. I enmig de tot això surten amb una proposta de resolució al Parlament en què es declara l’inici del procés per constituir un Estat català independent en forma de república, en què aclareixen que “no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional”, que consideren “deslegitimat”. Junts pel Sí i la CUP conclouen en la seva proposició que adoptaran les mesures necessà­ries per obrir aquest procés de desconnexió.

Els contes de Monterroso tenen l’avantatge de ser curts, però aquest procés en marxa se’ns farà llarg. I no sembla que hagi d’acabar bé, com passa a les faules. Encara que en traurem ensenyaments, sens dubte.