Una de les crítiques dels independentistes contra les tesis federalistes és la que retreu a aquests últims la falta de relat, un relat que determini com hauria de ser un estat federal favorable per Catalunya. Em pregunto, davant d’aquesta objecció, si l’independentisme està aportant un relat efectiu de com seria la Catalunya independent.

 No demano un relat convincent ni raonable, només un relat que dibuixi la mena de país que es vol construir, més enllà del tòpic que serà molt millor que el que coneixem. Tenim una guia del procés, un procés constituent que ha d’anar creant les famoses ‘estructures d’estat’ i redactar una constitució que finalment haurem de votar. El famós full de ruta (que ja s’està veient que té entrebancs i esmenes) marca els passos per construir l’estat que encara no tenim. Ara bé, aquest nou estat es pot construir de dues maneres: copiant literalment el que l’estat espanyol ja té, o ideant un país radicalment diferent. És a dir, un estat on es maldi per evitar tot allò que ens oprimeix i ens predetermina a maneres de fer cròniques i perverses: uns partits polítics que produeixen desafecció ciutadana, un model econòmic que crea cada cop més desigualtats, un estat del benestar a punt de desaparèixer, un model sanitari i educatiu cada cop més dual i menys igualitari. La CUP, que és qui ho té més clar, va en aquest sentit. Però, i els altres, que són majoria?És cert que per molts independentistes, el que importa és la independència com un fi en si mateix, més enllà de la forma que tindrà l’estat independent. Des d’aquest punt de vista, tampoc queda clar quina mena de relació es pensa mantenir amb Espanya. Catalunya serà senzillament un altre Portugal? Alguns independentistes no descarten que la nova Catalunya mantingui uns lligams amb Espanya a la manera del ‘estado libre asociado’ que propugnava Ibarretxe. Quina nacionalitat tindran els catalans? Només la catalana? Quina llengua serà la de Catalunya? Només el català? Com quedarà l’entelèquia ‘països catalans’ quan València i les Illes segueixen sent Espanya i Catalunya ja no? Tindrem una estructura militar pròpia? No entro en el tema de si seguirem pertanyent o no a la Unió Europea, una qüestió que, si més no, ha provocat un cert debat. Novament, només la CUP dóna respostes a totes aquestes qüestions.En conclusió. No és tan cert que el moldel federalista sigui inexistent en front d’un model independentista clar, ben definit i engrescador. Engrescador si que ho és el secessionisme, més que el federalisme, però és que la irracionalitat i la temeritat poden ser molt engrescadores. La independència s’identifica amb la llibertat. I qui no vol ser més lliure? Ara, la llibertat en el sentit ple de la paraula no significa només deslliurar-se d’unes constriccions, sinó preguntar-se què farem amb la llibertat? Aquesta segona pregunta, però, no sembla que preocupi massa a ningú. El missatge independentista és tirar al dret: si sale con barba, San Antón, y si no, la Purísima Concepción.

VICTÒRIA CAMPS és exsenadora del PSC