Potser escaldat amb el fracàs final de l’anomenat pla Ibarretxe, el PNB es mira el procés sobiranista català amb una indissimulada aprensió. El lehendakari, Íñigo Urkullu, va ser contundent ahir en una entrevista concedida a la cadena SER: «No es pot crear un nou Estat de la UE de la nit al dia». I, en referència a la declaració que al Parlament impulsen Junts pel Sí i la CUP, va afegir que «la unilateralitat no és el camí».

Fem una mica d’història. El lehendakari Juan José Ibarretxe anuncia el seu pla, que inclou el dret d’autodeterminació, el setembre del 2001, quan Artur Mas era conseller en cap de l’últim Govern de Jordi Pujol. La proposta del president d’Euskadi és aprovada el 2004 pel Parlament basc (Mas ja era a l’oposició) per majoria absoluta i enviada al Congrés. El mateix Ibarretxe la defensa a les Corts espanyoles l’1 de febrer del 2005, quan Mas era cap de l’oposició i col·laborava activament en l’elaboració del nou Estatut català. El Congrés va tombar el pla del lehendakari amb 313 vots en contra, 29 a favor i 2 abstencions. Els arguments per al rebuig no eren gaire diferents dels que anys després rebria la proposta de realització d’una consulta a Catalunya.

Però llavors el PNB no es va plantejar la desobediència. Tampoc Mas estava en rebel·lia. Ni tan sols era independentista. De fet, el gener de l’any següent va anar a la Moncloa a pactar amb el president Zapatero la rematada de l’Estatut. És sorprenent la quantitat de pantalles que el líder de CDC ha passat des d’aleshores, enfront del camí, molt més lineal i moderat del PNB. De fet, Urkullu demanava ahir «diàleg i acord per reformar l’Estat», cosa molt allunyada de l’actual estratègia rupturista de Mas.

Rajoy versus Cameron

Això sí, Urkullu ressaltava la «nul·la intel·ligència» amb què l’Estat ha afrontat la reivindicació catalana i es va lamentar que Rajoy no sigui un Cameron, el premier britànic que va autoritzar (i va guanyar) la consulta escocesa. En el fons, Urkullu proposa una tercera via no gaire allunyada dels que aposten per una consulta pactada i una reforma de la Constitució.