• La resolució del Parlament desmenteix l’afirmació de Mas que sempre respectaria la llei

Al procés independentista català se li pot aplicar la frase de Mariano Rajoy que marcarà la legislatura que s’acaba de cloure. Aquella que va dir a propòsit del cas Bárcenasi de la corrupció al PP: «Tot és fals tret d’alguna cosa». L’a-provació pel Parlament de la resolució de Junts pel Sí (JxSí) i la CUP que ha d’iniciar el procés cap a l’Estat independent rubrica la pitjor falsedat i la més greu de l’itinerari: l’afirmació, repetida pel president Artur Mas, que tot es faria d’acord amb la llei. La fractura de la legalitat -que, com de mare, només n’hi ha una- és evident en la resolució quan insta a desobeir les lleis i les institucions espanyoles, especialment el Tribunal Constitucional, i a respectar només les catalanes. Però aquesta no és l’única falsedat.

És fals també que hi hagi un «mandat democràtic» per caminar cap a la independència perquè el plebiscit del 27-S no el van guanyar les forces independentistes. JxSí i la CUP tenen majoria per governar, però no per llançar-se cap a la independència. ¿Es pot construir l’Estat independent amb 72 vots davant de 63 -les votacions de dilluns- quan per reformar l’Estatut o la llei electoral es necessiten 90 escons? És fals que Catalunya pugui desconnectar d’Espanya com qui desendolla un ordinador. La independència únicament es pot aconseguir de tres maneres, com ha recordat, per exemple, l’historiador Josep Fontana, gens sospitós d’espanyolisme: amb una guerra, amb l’ensorrament d’un imperi o amb un acord amb la part de la qual et vols separar. Cap de les tres hipòtesis sembla factible.

És fals que el poble de Catalunya clami per la independència. L’independentisme arriba als dos milions de vots, que són molts, però sobre un cens de 5,5 milions. És fals, per aquesta mateixa raó, que en les multitudinàries manifestacions de les últimes diades sortissin al carrer dos milions de persones. És fals que el dret a decidir fos l’objectiu de les mobilitzacions, veient la rapidesa amb què s’ha passat pantalla. Quan Raül Romeva compara el procés amb Escòcia i assegura que amb el 44% dels vots Alex Salmond va poder convocar un referèndum i aquí amb el 48% et presenten querelles, se li oblida que entre el 44% del Partit Nacional Escocès (majoria absoluta) i el referèndum van passar més de tres anys i que del 48% de JxSí i la CUP amb prou feines ha passat un mes i mig.

És fals que el full de ruta firmat al març per CDC i ERC i el programa electoral de JxSí ja incloguessin el que es va aprovar dilluns. La resolució d’explícita desobediència i de violació de les lleis és posterior a les eleccions del 27-S. És fals així mateix, per remuntar-se a altres mentides recurrents i més antigues, que el dèficit fiscal de Catalunya sigui de 16.000 milions d’euros, com han demostrat Josep Borrell i Joan Llorach en el seu llibre Las cuentas y los cuentos de la independencia (Ed. Catarata).

És fals que els catalans podran conservar la nacionalitat espanyola sense acord amb l’altra part, tot i els titubejos de Rajoy. És evident que el que diu la Constitució sobre la retirada de la nacionalitat es refereix a casos individuals i no a separacions col·lectives o al desmembrament d’un territori. És fals que Catalunya continuarà a la UE encara que s’independitzi. Tot i que només queda per pronunciar-se el sursuncorda, el catecisme independentista segueix repetint que els catalans no seran expulsats d’Europa. Evidentment que no en seran expulsats, no fa falta. Simplement, deixen d’aplicar-se els tractats al territori que passa a ser país tercer. Els altres arguments que afirmen que Catalunya és contribuent net i que la UE no en pot prescindir no mereixen ni comentari.

És fals que algun país pugui reconèixer una declaració unilateral d’independència o que, a la vista del bloqueig negociador per part del Govern central, que existeix, la UE estigui disposada a intervenir per obligar Rajoy o el president del Govern que surti del 20-D a negociar. ¿La UE intervindrà en el que qualifica d’«assumpte intern» quan una de les parts ja ha pres el camí de la independència unilateral? És fals que els EUA o altres països recolzin el procés independentista. L’únic que han fet els parlaments de Dinamarca, Suïssa o l’Uruguai és aprovar declaracions que insten a negociar l’«assumpte intern», una obvietat.

El que no és fals és que una part considerable de la societat catalana s’ha pronunciat per la independència i que una part encara més gran està descontenta amb l’encaix de Catalunya a Espanya i és favorable a negociar un autogovern més gran. I que vol opinar a les urnes en una consulta sobre la nova relació. A això haurien d’aplicar-se els governs de Madrid i de Barcelona, sense por a l’Estat plurinacional ni a la lleialtat federal.