• CDC i ERC no van saber llegir el resultat del 27-S i des d’aleshores han anat encadenant errors

Coincideixo amb aquells que pensen que culpar la CUP de l’actual bloqueig en què Artur Mas ha situat la governabilitat de Catalunya és equivocat. Cadascú deu tenir la seva part de responsabilitat, cert, però la primera és del líder de Convergència i, per extensió, de la major part de la cúpula del seu partit, perquè van ser ells els que el 27-S a la nit no van saber llegir el resultat de les eleccions.
Ells i també ERC, exhibint triomfalisme i proclamant que la independència havia guanyat, van contribuir a crear una falsa nebulosa, que és en la que encara seguim instal·lats. El 27-S hi va haver dos milions de vots independentistes, que són molts, i més amb una participació del 77%. Són moltíssims, però no són majoria. I, recorrent al refranyer català, «d’aquí plora la criatura».
Perquè hauria sigut més respectuós amb els electors, amb tots, amb els del sí, els del no i els del depèn, no mentir-los i explicar-los que el propòsit, la construcció d’un Estat independent, segueix sent l’objectiu últim, però que atès el resultat, els tempos han de ser diferents i, sobretot, que cal convèncer més gent per aconseguir un suport majoritari al carrer que ara encara no existeix.
La reflexió que no va arribar
Les generals no han fet més que confirmar que Mas es va equivocar. Ho va fer quan el 2012 va calcular que la Via Catalana era seva i va avançar les eleccions comptant que obtindria una majoria absoluta. Resultat: 12 escons menys. El líder convergent en va sortir derrotat, però no ho va assumir. En el seu entorn només es va admetre que el president anava a reflexionar. Van passar els mesos, un 9 de novembre vam ser cridats a participar en una pseudoconsulta (si no n’hi ha hagut una de debò és per culpa de Mariano Rajoy) i finalment, unes altres eleccions. Aquestes, de caràcter plebiscitari, segons ens va anunciar el president, i així va ser, perquè tots els partits van dissenyar les seves respectives campanyes com si es tractés d’un referèndum.
Estaven pensades una altra vegada perquè Convergència obtingués una majoria absoluta, però amb el precedent del 2012 l’única manera d’aconseguir-ho era convèncer Oriol Junqueras de concórrer sota el mateix paraigua. En un principi, el líder d’ERC s’hi va resistir, però va acabar claudicant. Van obtenir 62 diputats, molts, però no suficients. I van seguir cavant cap avall.
Perquè la CUP ja va deixar clar el seu no a Mas. Però el líder de Convergència no va voler (o no li van deixar) fer un pas enrere. Ni tan sols al costat. Fins avui. Com em recorda l’amic Ureta, sempre ens quedarà la poesia, i si són vostès independentistes, decideixin si el clau és Mas o ho és el vot que va faltar a l’assemblea del diumenge.

“Por un clavo se perdió una herradura,
                por una herradura, se perdió un caballo,
                por un caballo, se perdió una batalla,
                por una batalla, se perdió el Reino.
                Y todo por un clavo de una herradura”.

¡Bon any i cordin-se bé els cinturons perquè en vindran de fortes!