Si la vida d’aquest país, Catalunya, es regeix en els propers mesos per la lògica del 9- N, vénen temps dolents. “No són èpoques de covards”, va avisar ahir el president Puigdemont. Vet aquí el drama: la ruptura unilateral exigeix jugar-s’hi la pell i coaccionar aquest 52% de catalans que van votar no a les plebiscitàries.

A les barricades, president?

La resolució del 9- N no és una comèdia americana ni una cerimònia del te japonesa. Els objectius del 9- N són inabastables sense confrontar els catalans i tot el que sigui animar a “no ser covards” és entrar en el terreny perillós de l’èpica.

El sobiranisme català té un component molt peculiar. És idealista, naturalment, i aspira a crear una república independent en 18 mesos sense gaires sacrificis ni danys personals. Com una mena de ‘revolució dels somriures’.

No hi ha revolucions pacífiques. Txecoslovàquia es va partir de mutu acord. Totes les revolucions –i proclamar una independència unilateral ho és– exigeixen sacrificis, tensions i, històricament, violència. Sens dubte, la CUP és una sòcia solvent per reforçar la dimensió revolucionària del 9- N: els avala la seva simpatia pel món abertzale, gent a la qual al seu dia no els van “tremolar les cames” –una altra expressió preocupant de Puigdemont– i van assassinar centenars de persones per la llibertat de l’ oprimida Euskadi.

Des de la divisió del poble català i amb una austeritat ineludible –és Brussel·les, no Madrid–, el president Puigdemont va assumir ahir la desconnexió com a prioritat. Diuen alguns sobiranistes que es tracta de guanyar “capacitat de negociació”, un altre argument sui gèneris, típic de qui veu la vida en rosa. Mentre hi hagi un full de ruta que convida a incomplir les lleis democràtiques d’un país europeu anomenat Espanya, Catalunya només provocarà nosa arreu.

El sobiranisme no es dóna per assabentat que, després del plebiscit del 27- S, els governs europeus i els grans mitjans desconfien d’un procés unilateral que ja titllen de “bogeria”. La seva recepta és l’oposada a l’aventura que propugna la Generalitat: paciència i diàleg. Amb qui? Amb el pròxim govern espanyol. Naturalment això serà impossible, tal com desitja el sobiranisme amb el xantatge del 9- N. Cap govern democràtic no acceptaria que un dels seus territoris el convidés a negociar…la independència. Malgrat el to somrient (i arrogant).

Farmacèutics, funcionaris, proveïdors de la Generalitat…, vénen mals temps per als covards –aquesta gent que viu la vida sense èpica– i tindreu l’oportunitat de sacrificar-vos per la República Catalana i la seva TV3. Cobrar o no cobrar els deutes pendents, renunciar a una part del sou, no pagar a la Hisenda espanyola… No sigueu mesquins i feu joc!

El 48% de Catalunya està disposada que vostè se sacrifiqui per tots. I molt. Ho fan pel seu bé.