La decisió de Pedro Sánchez de sotmetre al vot de la militància del PSOE els possibles acords de govern és una jugada intel·ligent d’un secretari general assetjat per la dreta, per l’esquerra, de cara i fins i tot per l’esquena, com va subratllar amb fina ironia Miquel Iceta. Sánchez supera així la pressió dels barons amb una mesura que, malgrat que no és als estatuts, ningú podrà qualificar d’antidemocràtica, sinó al contrari, i sempre és molt millor per al futur deixar el partit en mans dels militants que d’uns barons que no tenen cap problema per intentar impedir el que ells han fet als seus feus, el pacte amb Podem.

Quan queden dos dies perquè acabi la segona ronda de consultes del Rei sobre la investidura, Mariano Rajoy continua sense comptar amb possibilitats de repetir com a president. Per això, tant si ho intenta i fracassa com si Felip VI trasllada l’encàrrec a Pedro Sánchez, el candidat socialista té el dret i el deure d’intentar-ho, encara que disposi només de 90 escons i les opcions d’aconseguir un Govern «progressista i reformista» siguin escasses. Els barons del PSOE no ho poden evitar i encara menys amb prohibicions absurdes com el veto a contactes amb independentistes. Una cosa és no pactar o no acceptar el vot d’ERC i de Democràcia i Llibertat i una altra de molt diferent és rebutjar-ne fins i tot l’abstenció, com si un partit es pogués immiscir en el que faran altres. Els barons que mantenen aquesta postura excloent haurien d’explicar com pretenen abordar la resolució del conflicte sobiranista sense ni tan sols acceptar el diàleg. El mateix es podria dir d’un possible acord amb Podem: el comitè federal pot marcar els límits i el contingut de les discussions, però no negar el principi de la negociació.

L’única concessió de Sánchez ha sigut l’avançament de la data del congrés, que la direcció federal volia celebrar el mes de juny i s’ha fixat per al 20 de maig. Abans, el 8 del mateix mes, els militants votaran en primàries per escollir el secretari general, que després serà ratificat pel conclave. L’avançament de la data permet que hi pugui haver un nou líder abans d’una eventual repetició d’eleccions. Però tot dependrà de com es resolguin les negociacions per formar govern. Si Sánchez se surt amb la seva, reforçarà el seu lideratge i no tindrà rival per continuar al capdavant del partit.