Segons la tradició, les eleccions han de servir per definir un nou govern. De fet, molt sovint, quan les elec­cions es convoquen anticipadament tenen com a finalitat superar una etapa d’inestabilitat, facilitant la formació d’un nou govern més representatiu de la voluntat popular. I si les eleccions se celebren quan correspondria segons el calendari previst, el nou govern és el resultat de l’exigència democràtica de contrastar el seu suport popular real.

Aquí, en el conjunt de tot Espanya, hem tingut eleccions, però no es veu com ni amb qui es podrà formar un nou govern. I a Catalunya, el nou Govern només ha estat possible en l’últim sospir i quan ja s’ensumaven unes noves eleccions. Què està passant? Segurament, hi té molt a veure el fet que en una campanya electoral defineix més bé explicar “contra” qui i què s’ha de votar, que a favor de quin projecte es reclama la confiança dels electors. El que aglutina més és que “no guanyi aquell”, o que “tot va malament”, o un desig simple de canvi sense més. Les elec­cions defineixen més el que no es vol, que no el contingut del futur desitjat per cadascú.

En un escenari com aquest el pacte es fa molt difícil; sobretot, perquè no se sap sobre què pactar. El moment postelectoral sembla una continuïtat de la campanya: molta gesticulació, bastanta escenificació, mirar i satisfer els sentiments més vindicatius, buscant titulars. La campanya no s’acaba mai. I el pacte no és possible perquè no se sap com i per què construir-lo. 

Governar, en una societat contemporània, del nostre entorn europeu i occidental, vol dir pactar, vol dir aplegar-se al voltant de programes concrets. Programes que no seran els propis, amb companys que no seran els mateixos amb qui s’ha compartit la campanya electoral. Qui no sàpiga pactar ni ho vulgui fer no està a la taula del joc demo­cràtic. I no sap pactar el que veu la vida política des de la intransigència excloent davant l’adversari.

El que no convé és la interinitat, ni la diversió irresponsable de les propostes sense sentit, ni voler canviar el món des de la minoria. Un pacte per un nou govern no vol dir que cadascú pugui fer el que les eleccions no li han permès. Vol dir sumar per integrar en un programa que no serà el propi, però que legitimarà el seu servei al país.

Ara toca pactar.