Quina pena que només sumin 130 escons! L’aritmètica matarà la gran política. De fet, la va matar quan Podem es va despenjar de les converses. De moment, Sánchez i Rivera es queden sols, amos de l’escenari de centre, envoltats per una dreta contundent amb un líder, Rajoy, que va desqualificar l’acord abans de coneixe’l i una esquerra que nega fins i tot reformes que estan detallades en el text. PP i Podem formen dos murs que s’assemblen en la seva ambició de poder: el conservador es considera l’únic legitimat per governar i el progressista entén que no hi ha més reformes que les seves; totes les altres coses són una rendició davant la dreta i l’Ibex. Si no hi ha rectificació, el pacte signat ahir és suggestiu i bonic, primer d’àmbit estatal en tota la democràcia, però estèril.

És una pena, perquè aquest cronista creu que s’ha gestat un programa decent, temperat, factible, possibilista, sense temptacions adanistes ni purament continuistes. Si s’ha de definir en el pla ideològic, seria un document centrista. Albert Rivera ho va certificar quan va utilitzar una frase històrica de Suárez. Pedro Sánchez ho va confirmar quan va parlar de Ciutadans com a “centredreta” i del PSOE com a “centreesquerra”. Un matrimoni correcte. Si els diputats poguessin votar lliurement, més d’un del PP i de l’entorn de Podem hi donaria suport. Si cal anotar algun error, seria el d’un cert immobilisme en el concepte de la unitat d’ Espanya i l’absència d’ofertes d’alguna seducció per a Catalunya; vull dir alguna solució que no sigui l’aplicació estricta de la llei o la traumàtica promesa d’un referèndum.

Vull destacar els promotors del programa. Albert Rivera, perquè ha aconseguit col·locar la majoria de les seves ­idees. Va demostrar dues coses: que té ambició de poder, però no la urgència d’altres competidors, i valentia, perquè sap el que s’hi juga: s’hi juga que el seu partit i la seva persona quedin lligats al Partit Socialista. Ho pot justificar amb la idea que Rajoy va declinar i és el PSOE qui té l’encàrrec del Rei per formar govern, però, si es repeteixen les eleccions, regalarà un eslògan al PP: “Votar Ciutadans és votar PSOE”. Els equips de Rajoy són especialistes en aquesta mena de publicitat. Pedro Sánchez potser regalarà un futur sorpasso al seu perseguidor, però surt enfortit com a líder socialista. Va fer el miracle d’aspirar a governar amb 90 escons ( recordeu allò del “pitjor resultat de la història”?), apaivaga recels interns i, tot i que no governi, serà difícil fer-lo caure a les primàries del maig.

I un detall final: aquests dos partits no sumen prou escons, però sí nou milions de vots. Amb aquest suport popular s’ha governat aquest país. Són dos milions més dels que al·lega el PP per reclamar el dret a governar. Hauria de servir d’alguna cosa, però ja està escrit: l’aritmètica pot més que la gran política. Pot tant que en cinc hores la va matar.