Una tela d’aranya que podria no resultar. Però, en tot cas, el socialista Pedro Sánchez ha volgut intentar-ho. Alguns dirigents del PSOE admeten que el resultat està sent satisfactori, i que, en realitat, era el que es pretenia des d’un inici. La qüestió és que Sánchez es va envoltar d’experts negociadors, amb José Enrique Serrano, Rodolfo Llauris i Jordi Sevilla, amb l’esperança de fer bé les coses.

I el resultat, abans que els militants socialistes expressin la seva posició aquest cap de setmana, en la consulta promesa per Sánchez, és que el PSOE té pràcticament tancat un acord amb Ciutadans. Això no vol dir res. És a dir, no té assegurada la investidura, però suposa un gran escut per a les dues formacions polítiques. Si hi ha noves eleccions, esperen ser premiats.

El PSOE, afeblit des de fa molts anys –va perdre l’hegemonia del discurs abans que José Luis Rodríguez Zapatero aconseguís el poder en 2004– ha pogut ara liderar l’agenda política espanyola, en gran mesura gràcies a la inacció –la classe empresarial no surt de la seva sorpresa– de Mariano Rajoy.

L’estratègia ha estat clara: apropar-se a Ciutadans, que necessita legitimar-se com una força política útil i transformadora, sense trencar en cap moment amb Podem. I, pel camí, aconseguir la complicitat d’IU –gairebé un milió de vots en les eleccions del 20D– i de Compromís, el flanc autònom valencià que li fa un trencat a Pablo Iglesias. Encara no ha fructificat en res. Però tampoc s’ha trencat cap possibilitat.

I passen els dies. L’1 de març, Pedro Sánchez culminarà el seu primer objectiu, protagonitzar un debat d’investidura. Tots els focus en la seva persona. El dia 2, dimecres, respondrà la resta de grups parlamentaris, i la primera votació tindrà lloc el dijous. La segona, el dissabte.
El fet és que si el dissabte Sánchez no és president, i encara que quedin setmanes per davant per esgotar el termini legal per convocar noves eleccions, que serien el 26 de juny, algú haurà de pagar el cost d’altres comicis.

Els empresaris ho tenen clar. Les diverses associacions empresarials han expressat el seu desig que els partits es posin d’acord. La idea central és que els resultats del 20D s’han de legitimar. No serveix que es demani el vot als ciutadans i tan bon punt es digui que els resultats no valen, que han votat malament, i que han de repetir els deures. “Ningú ho entendria, i qui sigui vist com el culpable podria ser seriosament castigat”, assegura un representant empresarial.

En aquesta tesitura, en aquests moments, dos dirigents han de prendre decisions: Mariano Rajoy i Pablo Iglesias. Els dos estan en situacions diferents. Rajoy, que va guanyar les eleccions, va renunciar a prendre la iniciativa, esperant l’error dels contraris. “Es va acceptar un risc, que Sánchez no tingués èxit, però és evident que podria aconseguir-ho”, assegura un dirigent del PP.

Facilitaran Rajoy i Iglesias la investidura de Sánchez? O hi ha altres possibilitats d’acord en les properes setmanes?

Si volem propostes concretes, i es critica sovint la política partidista, per què no s’acull Rajoy a aquests cinc punts que ha proposat Albert Rivera i ha acceptat Pedro Sánchez?

Espanya necessita ja un acord ampli. El tràgic seria que, sabent el que cal fer, ningú vulgui aplicar-ho perquè espera guanyar un grapat de diputats en unes noves eleccions incertes.