• Sánchez se sotmet a consulta interna sense poder mostrar l’aval d’IU i Compromís

La política a Espanya està entrant en la dimensió desconeguda. Neix el Gran Centre i Rita Barberá cita Antonio Gramsci. Ciutadans exhibeix amb orgull els 66 folis del pacte centrista amb els socialistes, fonament d’una estratègia de llarg abast. Albert Rivera volia demanar personalment a Mariano Rajoy l’abstenció, però no hi haurà entrevista. Més preocupat que els seus socis, el PSOE busca suports a l’esquerra per combatre el rebuig de Podem. Pedro Sánchez no té els números i aquest cap de setmana hauria de superar la consulta interna al seu partit. Rajoy, mineralitzat, espera que el candidat socialista fracassi.

L’exalcaldessa valenciana, amb una popularitat extraordinària, durant el llarg estiu de la turboeconomia llevantina, va aconsellar ahir llegir el marxista Gramsci –sard d’origen, llevantí, per tant–, per desxifrar l’última onada de desprestigi del Partit Popular. Davant l’economicisme marxista, l’autor d’ El defensava als anys trenta la importància de la cultura, els sentiments i les creences en els combats socials i polítics. En el curs d’una conferència de premsa d’alt voltatge, Barberá va atribuir “a la insídia i les mentides de l’esquerra radical” la constant amplificació de les notícies negatives sobre el Partit Popular. I va assenyalar amb dit acusador Íñigo Errejón, número dos de Podem i principal figura intel·lectual d’aquest nou partit. En termes gramscians, el Partit Popular estaria perdent hegemonia política i cultural a Espanya com a conseqüència d’una campanya metòdica de desprestigi pilotada per la nova esquerra, alimentada pel PSOE i aplaudida per Ciutadans, amb el suport més o menys dissimulat de forces externes a la política, interessades en la consolidació d’un Gran Centre com a resposta al confús quadre que sorgeix del 20- D.

El PP estaria sent víctima d’una conspiració, en què el constant i eficaç treball de Podem a les xarxes socials seria el component més visible, però no l’únic. Fa uns dies, el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va fer unes declaracions en aquest sentit. El responsable del ministeri més proper a la gestió dels cables amagats de la política va afirmar que els escàndols que afecten el PP no són pas cap “casualitat”. Barberá va reblar ahir aquesta idea en una compareixença pública ben assajada.

El tauler espanyol es prepara per als idus de març, en els quals Pedro Sánchez podria ser elegit president o sortir malferit del Congrés dels Diputats. Als socialistes els ha fallat alguna cosa. El pacte amb Ciutadans és un esdeveniment de pes, que va més enllà de les vicissituds de la sessió d’investidura de la setmana que ve. El Gran Centre tindrà un llarg recorregut en la política espanyola, però la seva anunciació està provocant problemes tàctics que el PSOE creia que podia evitar o controlar. El cop de porta de Podem, sec, ràpid, sense mitges tintes, està arrossegant Esquerra Unida (dos diputats) i la coalició valencianista Compromís (quatre), peces triades pels estrategs socialistes per envoltar i neutralitzar el cercle lila i caracteritzar-lo com el partit dels intransigents.

IU està necessitada d’auxilis després del daltabaix electoral del 20- D i el seu jove dirigent, Alberto Garzón, ha intentat exercir de pont entre el PSOE i Podem. Davant l’adveniment del Gran Centre, Garzón ara no vol aparèixer a la dreta de Pablo Igle­sias. Compromís vol tenir vida pròpia al marge de Podem –un cop trencada l’aliança electoral de desembre– i aspira a una alta visibilitat al gran aparador de la política espanyola, per tal de refermar-se com la força més dinàmica avui al País Valencià. El pacte centrista no recull les seves principals aspiracions i Ciutadans és un clar antagonista del valencianisme. La coalició Compromís és la suma de dos partits: la Iniciativa del Poble Valencià, de Mónica Oltra, amiga de Pablo Iglesias, i el Bloc Nacionalista Valencià, més menestral, més moderat. Al Bloc tampoc no hi ha entusiasme pel Gran Centre.

Sense aquests dues forces auxiliars, el PSOE té dificultats per pressionar els del cercle lila. El silenci del PNB tampoc no l’ajuda. Els nacionalistes bascos volen veure com queda el tauler abans de tancar la seva posició. Més problemes per a Sánchez. Als aparells regionals del PSOE no agrada la supressió de les províncies, un dels punts del pacte que més exhibeix Ciutadans. No agrada especialment al Sud d’ Espanya. A Andalusia se sent aquests dies un cert rum-rum davant la consulta d’aquest cap de setmana al Partit Socialista. El PSOE andalús està completament centrat en la celebració del 28 de Febrer, festa en la qual es recorda el referèndum del 1980 en el qual els andalusos van trencar l’asimetria inicial del sistema autonòmic. Atenció als resultats de la consulta interna que ha d’avalar el pacte amb Ciutadans. Atenció als resultats a Andalusia. Una participació molt baixa podria perjudicar Sánchez.

Tot està obert. El candidat socialista modularà el seu discurs d’investidura per cobrir llacunes i obtenir els suports que aquests dies se li escapen. Si els números no surten, al PSOE creuen que els 130 diputats del Gran Centre autoritzen Sánchez a situar-se abans que Rajoy (123 diputats) per demanar al Rei un nou encàrrec entre el març i l’abril, en cas de poder sumar més suports. Hi haurà una viva polèmica sobre aquest punt.

Una de les frases més conegudes d’Antonio Gramsci es refereix a la transició entre el vell i el nou: “ La crisi consiste nel fatto che il vecchio muore e il nuovo non può nascere: in questo interregno si verificano i fenomeni morbosi più svariati”, va escriure als seus Quaderns de la presó. Una ­traducció creativa amb cert èxit a Espanya diu que en l’interregne sorgeixen “monstres”. Més aviat seria així: en el trànsit entre el vell i el nou es produeixen les situacions malaltisses i patològiques més variades. Espanya, 2016.