Seguim per a bingo. El Govern de la Generalitat, que presideix Carles Puigdemont, segueix, de forma oficial, el full de ruta traçat.

El projecte sobiranista, nominalment, es manté vigent, i tot està preparat per passar “de la llei a la llei”, una expressió que ens recorda la transició, de la mà de Torcuato Fernández-Miranda. 

La qüestió és que el projecte independentista pretén passar de la llei de la Constitució, a lleis aprovades per un Parlament que emana de la Carta Magna. En veu baixa s’admet la dificultat, el mur infranquejable, però en veu alta se segueix el guió: tot és possible.

Ningú aixeca la mà i explica que seria necessari rectificar. La posició dels dirigents de Junts pel Sí, de Convergència i d’ERC, és que és millor continuar, mantenir la pressió, encara que amb una millor graduació de la temperatura. És a dir, baixant el pistó, a l’espera del que succeeix a Madrid. Però, de cara a la galeria, es manté el ritme.

Puigdemont ho ha comunicat als cònsols a Barcelona. Sense posar-se vermell, va explicar al cos consular que es preparin, perquè tindran molta feina. “Vostès saben que aquest és un país que camina cap a la independència, han conegut processos similars, tenen l’experiència de la diplomàcia, de com els països avançats resolen aquestes situacions”, els va dir.

Es tracta d’una broma. O no. I això és el que s’haurà de resoldre en els propers mesos. El Govern de la Generalitat sap que la independència és ara un somni, que no es pot passar de la llei a la llei sense entrar en un conflicte molt seriós amb la resta d’Espanya i amb la Unió Europea. Però és cert que quan no hi ha projectes alternatius, quan les situacions s’enrareixen, –i a Europa tot es complica també cap a aquesta desitjada unió política– pot aparèixer l’inesperat, el clik de la història.

Encara que es tingui en compte aquest factor, en el camp sobiranista es deuria també acceptar, en algun moment, la realitat. També el sentit comú hauria de ser possible.

Però, ara, ningú rectifica.