• L’aritmètica no dóna per a un Govern només d’esquerres. Sánchez salva amb Ciutadans un escull i deixa en mans de Podem forçar eleccions

Amb el veredicte emès pels electors el 20-D, no estava en mans de Pedro Sánchez conformar un Govern exclusivament d’esquerres. L’aritmètica dóna per al que dóna, i els 161 diputats que sumen el PSOE, Podem i les seves confluències i IU no no són suficients per articular una majoria al Congrés. L’aliança amb Podem podria haver sigut l’embrió d’un acord més ampli, però Pablo Iglesias, com va fer Mariano Rajoy amb la investidura, va preferir cedir el seu torn al condicionar la negociació a l’exclusió de Ciutadans. En aquest joc del mocador d’incert desenllaç, Albert Rivera s’emporta el primer punt.

El suport de Ciutadans està lluny de garantir la investidura de Sánchez, però aquests 130 diputats constitueixen una base sòlida per intentar construir una majoria més àmplia. Només el propòsit de sumar altres grups explica l’escassa ambició de l’esbossada reforma exprés de la Constitució, que pels continguts enunciats no mereixeria la magnitud de l’afany. I més quan aquest retoc constitucional està condemnat a topar amb el frontó del PP al Senat.  

L’entesa amb Rivera, al solemnitzar el rebuig al referèndum a Catalunya, expulsa de facto ERC i Democràcia i Llibertat de qualsevol combinació que, per activa o per passiva, facilités la presidència de Sánchez. Descomptat el no dels independentistes i del PP, poc aportaria, tret de l’estètica de la transversalitat que tant anhela el PSOE, l’eventual suport del PNB, Compromís, IU o Coalició Canària. De manera que Sánchez ha entregat a Iglesias el botó nuclear: o avorta la seva investidura, impulsant una gran coalició o forçant la repetició de les eleccions, o s’absté en l’últim instant per no tornar a les urnes amb un llast tan pesant.

PAU INTERNA AL PSOE

Assenyali on assenyali el polze d’Iglesias, el líder socialista anirà a la investidura en millors condicions que quan va rebre l’encàrrec del Rei, s’assegura la pau al PSOE i, si les bases ratifiquen la seva oferta però aquesta no cristal·litza, no tindrà rival en les primàries del maig amb vista a unes noves generals. Al capdavall, la política no és alquímia, sinó l’art del que és possible.