Cada vegada s’intueix més clar el camí cap a unes altres eleccions. Vostès han votat malament i no ens convé aquest resultat perquè resulta molt complex i gestionar-lo suposa un embolic, així que tornin a votar però aquesta vegada facin-ho bé, atorguin una majoria clara i estalviïn-nos la feina de fer política. Aquest sembla ser el missatge des d’alguns partits polítics. Un fort cop per als que encara creiem en la política i la seva capacitat per resoldre problemes en lloc de crear-ne.

Les eleccions potser es repetiran, però l’escenari haurà canviat de manera dràstica. Potser els competidors poden semblar els mateixos, però no ho seran. Els que facin càlculs pensant en una campanya semblant a l’anterior s’equivoquen.

El PP navega com un vaixell a la deriva devastat per la corrupció. Al PSOE el lideratge i la candidatura de Pedro Sánchez semblen fora de tota qüestió. Ciutadans ha reforçat la seva imatge de partit frontissa i serà costós escorar-lo a la dreta. Podem difícilment podrà recarregar de manera creïble la fórmula de les confluències. També pesarà, i molt, a qui responsabilitzi l’electorat per la inconveniència de tornar a les urnes quan sembla més que clar que la majoria no desitja tornar-hi una altra vegada.

Però entre tots els canvis, cap de tan transcendent com la nova dimensió de competència electoral que pot introduir-se. Ja no es tractarà únicament d’optar entre dreta o esquerra, o entre partits nous i partits vells, o entre corrupció o regeneració. Els votants hauran d’elegir entre els que hagin apostat per la transversalitat i la capacitat per arribar a compromisos amb els altres quan acaba la contesa electoral i els que hagin preferit la polarització, les condicions innegociables i l’o amb mi o contra mi. A qui premiaran els electors és la incògnita.