• Puigdemont conjuga fermesa dialèctica i pragmatisme polític per explorar amb l’esquerra espanyola una sortida al laberint del sobiranisme

Fermesa dialèctica i pragmatisme polític són les eines amb què el president Carles Puigdemont, igual que el seu Govern i una Convergència a la recerca d’una vella/nova identitat despujolitzada, busquen una sortida al laberint del 27-S. Fermesa de paraula i gest, menys d’obra, per no defraudar els que de bona fe es van creure la propaganda electoralista segons la qual votar sí era suficient per aconseguir la independència: El vot de la teva vida. I pragmatisme a l’espera d’alguna circumstància inesperada que els permeti reconduir la seva estratègia i aparcar la utopia de l’Estat propi, sense per això renunciar-hi. Complex equilibri.

En l’entrevista que hoy publica EL PERIÓDICO Puigdemont fa malabars retòrics per no contradir Artur Mas, que ha advocat per una CDC més sobiranista que independentista, al mateix temps que hissa la bandera del referèndum que Junts pel Sí, encara que ara ho negui, va arriar al substituir-lo per unes plebiscitàries d’estèril resultat.

A canvi que l’Estat autoritzi algun tipus de consulta, el president es diu disposat a negociar la data, la pregunta i fins i tot la seva pròpia naturalesa, ja que entre línies fins i tot assumeix que no s’identifiqui com a expressió del dret a l’autodeterminació. En termes igual de conciliadors es va expressar dimarts passat davant el líder del PSOE, Pedro Sánchez, i en una cita amb empresaris organitzada al Círculo Ecuestre per l’Instituto de la Empresa Familiar.

La circumstància sobrevinguda per la qual CDC sospira bé podria ser una investidura en precari de Sánchez, propiciada per l’abstenció de Podem i l’independentisme. Malgrat els patriòtics cops de pit del PSOE per aplacar el PP i Ciutadans, emissaris socialistes han inquirit polítics sobiranistes sobre la manera d’idear una votació consultiva a Catalunya que, sense dinamitar la sobirania nacional, satisfés els partidaris del dret a decidir i debilités l’independentisme.

Tacte, no fanfarronades

El sobiranisme i l’esquerra espanyola estan cridats a explorar una sortida al conflicte que exigirà, per ambdues parts, molt tacte i discreció. I menys fanfarronades.