• A Convergència fan forat les veus que encoratgen a rebaixar el to respecte a les possibilitats de complir el programa electoral de Junts pel Sí
  • El Govern assegura que el pla es manté tot i que els seus membres ja no parlen d’una declaració d’independència durant aquesta legislatura
  • La CUP considera que superar el 50% dels vots en les pròximes eleccions seria una “declaració unilateral d’independència de facto”

¿L’independentisme va guanyar el 27-S, com afirma? ¿El full de ruta de Junts pel Sí és factible, com va sostenir la candidatura en campanya? ¿Catalunya serà independent en 16 mesos, com molts independentistes creuen? Totes aquestes preguntes han tornat al debat polític català quan tot just s’ha complert un 10% de la legislatura “de desconnexió”, tal com la va descriure el president Carles Puigdemont en la seva investidura. En les últimes setmanes els líders independentistes han començat a tirar aigua al vi de la seva pròpia agenda, una rebaixa que anticipa que la independència no es declararà en aquesta legislatura com prometia el programa de Junts pel Sí.

L’exconseller d’economia Andreu Mas-Colell, un dels homes forts dels dos executius d’Artur Mas, ha estat l’últim però no el més contundent en fer-ho. “Ens hauríem de treure de sobre un factor distorsionador, el compte enrere de 18 mesos”, va opinar el dimarts Mas-Colell en els micròfons de Catalunya Ràdio. Artur Mas havia deixat una setmana abans un missatge incendiari a la mateixa ràdio a l’assegurar que “si algú pensa que en 16 mesos ja haurem proclamat la independència li estem posant al Govern un deure que no podrà complir”.

Les dues declaracions són bons resums dels missatges que se senten amb cada vegada més insistència en l’entorn de Convergència. Els convergents, centrats en el seu procés de refundació, segueixen a ulls clucs el que va expressar Mas al Consell Nacional del 6 de febrer, quan va assegurar: “Un estat propi per a Catalunya només serà possible si en alguna pantalla democràtica, en algun moment en les urnes, passem del 50%”. “No haver arribat al 50%”, va aclarir encara el ja expresident, “no ens atura, perquè tenim majoria absoluta al Parlament, però no és suficient”.

L’assumpte cueja des de la mateixa formació del nou Govern, quan membres de CDC i ERC es van contradir en públic sobre si hi hauria o no una declaració explícita. La crisi es va tancar amb l’acceptació mútua que hi hauria “una declaració d’intencions”, un epígraf sota el qual cada partit escrivia les seves pròpies preferències i que ERC no ha volgut tornar a agitar.

Des de llavors el Govern s’ha esforçar a remarcar el seu compromís “inequívoc” amb el programa, que asseguren considerar “un mandat democràtic sorgit de les urnes el 27-S”, tot i que sense explicitar el seu calendari. Aquest dimecres, davant d’una pregunta de Joan Garriga, diputat de la CUP, la consellera portaveu, Neus Munté, li ha reclamat: “M’agradaria que cregués sincerament en la voluntat d’aquest Govern i en la seva credibilitat quan parlem del seguiment, punt per punt, del full de ruta que ens hem marcat”.

Per trobar pistes sobre quin és a hores d’ara aquest “punt per punt” i si es correspon amb el programa electoral de Junts pel Sí, és útil anar a una entrevista que Puigdemont va concedir a El Nacional, en què va assegurar que “en 16 mesos començarem a actuar com un Estat independent”. Però, segons es desprèn de les seves paraules, a la independència s’arribaria després d’un referèndum constituent. El president alterava així l’ordre del programa electoral de JxSí, que contemplava la declaració primer.

A la CUP, que va acudir a les eleccions amb el seu propi calendari independentista, també sembla haver-se constatat que la declaració d’independència no arribarà abans d’unes noves eleccions. La candidatura anticapitalista ha presentat aquest dimarts la seva proposta de procés constituent, que consta de dues parts, una a cada banda de les properes eleccions. Segons ha explicat la diputada Mireia Boya les eleccions autonòmiques han de ser eleccions constituents, en què la victòria de les formacions independentistes comportaria “una declaració unilateral d’independència de facto”.

Els únics que semblen mantenir-se fidels al que recull el full de ruta de Junts pel Sí és l’ANC. Aquest dimarts l’entitat ha presentat un nou document en el qual detalla les seves propostes i escenaris esperats durant aquesta legislatura. La assamblea preveu que “al llarg de 2017” al Parlament declari la independència de Catalunya. “Immediatament després”, diu el document presentat, “s’aprovaran les lleis de transitorietat jurídica i les altres eines de l’estat que regiran el nou ordenament català”. Només llavors l’ANC preveu que es convoquin les eleccions, que en la seva opinió serien constituents. Aquest pla segueix, punt per punt, el compromís electoral de la candidatura en què es van integrar en les últimes eleccions.