El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha enviat una carta al comissari europeu d’Immigració, Dimitris Avramopoulus, per informar-li que Catalunya està preparada per acollir ‘immediatament’ 1.800 refugiats i que en podria acollir fins a 4.500 en un futur no massa llunyà.

Lloat sia Déu!, que diria la meva àvia. Finalment, hem descobert una actuació de caire social que pot tirar endavant el govern català malgrat no siguem un país independent.

Estàvem acostumats a que quan alguna reivindicació social arribava a la taula del Govern de la Generalitat sortia rebutjada amb l’argument que només es podria dur a terme si fóssim un país independent. El darrer en pujar a aquest carro ha estat el conseller de Salut, Antoni Comín, que s’ha reconegut incapaç d’acabar amb les llistes d’espera mentre no arribi la independència miraculosa.

Tenim, per tant i finalment, una causa el cost econòmic de la qual no ens fa enrere. Els refugiats necessiten el nostre ajut i tant li fa si hi ha diners a la caixa d’Oriol Junqueras o no n’hi ha. Ja els trobarem!

No cal cap altra actitud que l’aplaudiment d’aquesta decisió de Puigdemont, carta inclosa. Val a dir que la carta sembla més aviat pensada per fer la guitza al govern del PP i forçar-lo un cop més a sortir a escena per oposar-se a una iniciativa de l’executiu català.

“Catalunya no pot observar la tragèdia sense prendre partit i té l’obligació moral d’ajudar els refugiats i integrar-los a la societat”, li diu Puigdemont a Avramopoulus.

No hi ha constància que el grec li hagi contestat agraint-li que en aquest cas la dependència de Catalunya amb Espanya no impossibiliti el compromís solidari amb els refugiats.

Tant de bo aquesta excepció es converteixi en regla en la resposta del Govern català a la resta de reivindicacions socials justes que ha aparcat els darrers anys!