Alguns han fet “embogir el procés català” i ja no només es parla d’independència d’aquí 18 mesos, sinó que es condiciona la investidura d’un nou Govern espanyol per les exigències de reconeixement d’una independència que molts dels que la preconitzen creuen, en privat, que és impossible.

Per aquesta raó m’ha semblat oportú portar a aquestes pàgines unes declaracions formulades fa just quaranta anys –el 21 de febrer del 1976– per algú que no defensava la utòpica independència actual, sinó una solució autonomista que, tot i tenir en compte els presumptes greuges que els catalans estem patim aquests anys, sonen molt realistes venint com venien d’Andreu Ribera Rovira. Ribera va ser impulsor del català amb Òmnium Cultural, empresari important i associat de Jordi Pujol al grup Banca Catalana- Banc Industrial de Catalunya i p resident de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.

En aquella data es va adreçar al rei Joan Carles en nom de les principals corporacions econòmiques catalanes dient: “És el nostre desig que Catalunya pugui incrementar la seva aportació al desenvolupament de la nació, i considerem que això s’aconseguiria amb la màxima eficàcia a través d’una descentralització que vigoritzi políticament i eco­nòmicament la regió, així com mitjançant una sèrie d’obres d’equi­pament i serveis que permetin l’aprofitament de les nostres capacitats… La nostra regió, que ha estat sempre conscient del seu deure de solidaritat envers les altres regions espanyoles, espera d’aquestes re­gions la seva comprensió quan que se solucionin els nostres problemes, ja que amb això només pretenem caminar ager­manats per a l’engrandiment de la nació … Volem agrair-vos que, sota la vostra presidència, el Govern hagi acordat una comissió per estudiar la implantació d’un règim administratiu especial per a les províncies catalanes que esperem que sigui el pas inicial que condueixi, a curt termini, a la constitució d’un òrgan regional que inclogui competències en matèria econòmica, política i administrativa”.

Se’m dirà, i hi estic d’acord, que en aquests quaranta anys l’autonomia ha avançat molt, cosa que exigiria un lèxic diferent del que va fer servir Ribera –quan Catalunya ni tan sols tenia l’Estatut del 1979 –, però les seves paraules resultaven acceptables per a tothom, mentre que l’independentisme populista preconitzat per alguns divideix, no l’entén gaire gent i està conduint a un atzucac que generarà moltes frustracions.