Birgitte Nyborg, la primera ministra de la sèrie danesa Borgen, es mou entre suports polítics curts i americanes amb les mànigues massa llargues. Un exercici de rebel·lió estilística de la ficció televisiva contra un altre danès, Hans Christian Andersen i el seu El vestit nou de l’emperador. Però el convenciment en un projecte polític no el garanteix l’abillament. Molt menys quan hi ha interessos partidistes en joc.

CDC i ERC han oficialitzat el missatge d’ avenç cap a la independència amb un fabulós vestit de seda, però el camí també es desfà caminant. El grup parlamentari de Junts pel Sí carrega amb el pes del desenvolupament de les estructures d’estat per evitar actes administratius recorribles, però avança trossejat. La llibertat de vot es converteix en un eufemisme de desacord programàtic, i la pressió de la CUP actua com un element distorsionador dels objectius comuns.

Al Palau de la Generalitat els socis del Govern mostren cordialitat en el Consell Executiu, però en el fons han tornat les tragicòmiques batusses de convergents i republicans. Carles Puigdemont es va convertir en president en 24 hores i, oficialment, el seu compromís comença i acaba amb el full de ruta cap a la independència. Feia tres anys que Oriol Junqueras es preparava per portar el seu partit al Govern. Aspirava a substituir CDC i hi ha acabat empeltat en les formes. La seva màxima a la conselleria d’ Economia era no incórrer en els “errors” de Mas-Colell, però hi ha molts problemes i el marge de maniobra, sense recursos, continua sent escàs més enllà dels gestos polítics del president a la recerca d’un front autonòmic contra les imposicions del ministre Montoro sobre la despesa i el dèficit.

Però la inestabilitat del mapa polític atorga a Junqueras altres beneficis que recull ERC en detriment de l’actual CDC. En els seus bons temps els convergents negociaven i recollien des del Govern, però els socis de la coalició actual tenen vides i aspiracions incompatibles.

La tensió arterial a Junts pel Sí augmentarà de manera proporcional a la percepció que hi haurà repetició electoral al juny. Una Convergència en ple procés de dissolució-refundació necessita desesperadament una candidatura conjunta amb ERC al Congrés. L’argument no serà cap altre que remuscular la unitat de l’independentisme a Catalunya i fer front a la confluència d’esquerres, que ja va guanyar les eleccions generals del desembre. La temptació dels republicans passarà per intentar arribar els primers i acabar d’enfonsar els convergents. A la cúpula de CDC s’estén la convicció que dues candidatures paral·leles certificaran la mort del procés i de la legislatura a Catalunya, encara que potser també sigui inevitable si no hi ha acord amb la CUP per a l’aprovació de pressupostos. Per si de cas, els comptes sobre quan Puigdemont podria convocar noves eleccions estan fets.

I el procés avança amb un fabulós vestit de seda temorós que algú cridi: …però si va despullat!