Tot procés, per molt llarg que resulti, acaba sent assolit pel llenguatge amb el qual s’ha construït. I el procés independentista, que tant ha apostat des del principi pel diàleg com a ideal, ha començat a constatar que sense un diàleg efectiu, real i concret no hi haurà procés, sinó la seva pròpia congelació. El temps de disputes, retrets, desconfiança, dubtes està sent assolit pel diàleg com a construcció i no com a retòrica. Sense capacitat dialogant no hi haurà nou govern a Espanya i, cosa que és més important, no hi haurà capa­citat d’abordar els reptes, els problemes de l’atur, la crisi econòmica, la corrupció, la solució territorial, que estan minant la legitimitat de les nostres institucions. Ni hi haurà capacitat a Catalunya d’impulsar un programa de reformes urgents per construir un país on la urgència social, els concerts educatius, la sanitat, l’aprovació dels pressupostos, l’impuls a les petites i mitjanes empreses no quedin atrapats per la disputa i desconfiança política. Si no som capaços d’advertir que el temps del diàleg ha arribat per neutralitzar els antagonismes replicants, continuarem avançant cap a un procés de desaparició política i cultural mentre aspirem a tot.

La societat catalana, basada en assoliments que es poden tocar i veure, comença a mostrar cansament del bloqueig po­lític com a única forma de defensar els nostres interessos. Tres termes es consoliden en la nostra societat, democràcia, progrés i diàleg per posar fi a aquestes taules perpètues. La gent demana que la democràcia sigui el camp d’acció per afrontar realitats i no quimeres. Demana que les nostres lleis, sobre les quals descansa el principi de legalitat, no es vegin limitades per la paràlisi institucional i per la falta d’acords per avançar en un nou desenvolupament constitucional. Progrés com el millor antídot contra la crisi social, econòmica, cultural i la falta de confiança en nosaltres mateixos. Establir un diàleg permanent amb els actors so­cials, econòmics, culturals i polítics per fer fracassar l’estratègia de generar més tensió per obtenir més probabilitats d’aconseguir objectius. El retorn al diàleg que estem veient aquests dies en la política espanyola i catalana és la via per avançar en la resolució dels conflictes provocats pel no-diàleg.