• L’independentisme, gràcies a la ‘finezza’ del Govern central, aconsegueix hissar la bandera social i teixir complicitats fora del seu perímetre ideològic

«Partíem de bases ideològiques diferents, però aquesta és la grandesa de la democràcia: parlant la gent s’entén. Avui serà un dia històric al Parlament». Així va tancar la seva última intervenció a la Cambra catalana el diputat del PP Rafael López, el 23 de juliol, a l’anunciar el seu vot favorable a «la gairebé totalitat» de la llei 24/2015, coneguda com a llei d’emergència habitacional i pobresa energètica. Deixant de banda els preceptes que podien envair competències de l’Estat, tant el PP com Ciutadans van recolzar una norma impulsada com a iniciativa legislativa popular (ILP) per les entitats socials, amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) al capdavant.

Sense ser perfecta, la llei 24/2015 ha brindat als ajuntaments una potent arma dissuasòria davant les entitats bancàries, cosa que ha permès avortar centenars de desnonaments. Aquest argument hauria d’haver sigut suficient perquè als despatxos oficials de Madrid s’ho pensessin dues vegades abans de fer un pas en fals.

Però nou mesos després d’aquella històrica votació, l’anunciat litigi entre l’Estat i la Generalitat ha arribat al Tribunal Constitucional, precedit pel prec que Carles Puigdemont va formular a Mariano Rajoy a la Moncloa: impugni vostè la norma si així ho estima oportú, però almenys, com a senyal de bona voluntat, no imposi una suspensió que la converteixi en paper mullat. Les súpliques del president i del vicepresident Oriol Junqueras van caure en sac foradat.

A Catalunya, la impugnació ha indignat en la mateixa mesura liberals i progressistes, independentistes i federalistes, sobiranistes i autonomistes, propiciant la primera imatge d’unitat política des de l’inici de l’anomenat procés: la de la cimera presidida per Puigdemont amb la presència d’alcaldesses tan dispars com Ada Colau, Núria Marín, Núria Parlón o Dolors Sabater. 

LA BANDERA SOCIAL

L’independentisme, que després del disgust del 27-S mira d’hissar la bandera social per trencar la barrera del 48%, agafa així oxigen per la imperícia d’un Govern que aplica les generals de la llei sense tenir en compte els seus efectes polítics. Tot finezza.