Tot el que està sorgint en aquests moments a Catalunya sembla conduir a un futur Govern sobiranista d’esquerres després de la presidència de Puigdemont. Si els resultats del 26-J desemboquen en la continuïtat del PP a la Moncloa, aquesta hipòtesi agafaria encara més força. El creixement d’ERC i la puixança dels ­comuns més el cicle descendent de CDC dibuixen un escenari que no tindrà res a veure amb cap declaració unilateral d’independència ni –com volen els cupaires– amb una desobediència generalitzada. D’aquí uns mesos, Junqueras podria dir des de la presidència de la Generalitat el que en boca de Puigdemont seria titllat (pels mateixos republicans, l’ANC i altres) de rendició: cal reescriure el full de ruta per canviar els ritmes sense abandonar l’objectiu, i per incorporar al suposat procés constituent tota la bona gent que confiava en les promeses de Podem, finalment trencades contra la realitat del Madrid oficial de sempre.

Que Convergència (o l’organització nova que en surti) tornarà a l’oposició més aviat que no sembla és una previsió molt compartida. Raons de la seva davallada? El desgast de governar, les retallades, el cas Pujol i altres casos de real o suposada corrupció, i un factor que no es té prou en compte: no està de moda tot allò que prové dels pactes de la transició; d’aquesta regla només se salven els postcomunistes, tunejats dins dels comuns. La conversió de CDC i de Mas a l’independentisme no ha compensat aquesta percepció.

Així doncs, els convergents haurien de pensar –abans i durant la seva refundació– que la seva missió principal és (a més d’eliminar tota ombra de corrupció) fer la batalla de les idees que mai no han volgut fer. Hi ha qui diu que CDC no pot ser una versió light d’ERC. Què vol dir ­això? Si el problema és que CDC s’ha fet independentista com ERC, el diagnòstic és erroni; la prova és la desaparició d’Unió per aferrar-se a un autonomisme eixorc. Si el problema és que CDC ha oblidat l’agenda centrista i accepta posicions que el seu electorat no entén, el ­diagnòstic és encertat. El grup parlamentari de Junts pel Sí, a la pràctica, ­arracona els valors de centre i adopta línies d’esquerra populista –cessions per acontentar la CUP– més que de socialdemocràcia seriosa. Junts pel Sí –que Junqueras considera un experiment fallit– no expressa ara la pluralitat del món independentista. Aquesta desfiguració ve de lluny: Mas va acceptar –sent president– de fer “un gir social”. Greu error que va donar la raó a l’oposició.

Els convergents perdran. Posats a ser derrotats, val més que ho facin proclamant amb seguretat, intel·ligència i claredat les seves idees en comptes de fer veure que assumeixen les d’una esquerra populista, irresponsable i paternalista que pensa que la riquesa a repartir prové de l’aire. Perdre amb les idees del rival et condemna a desaparèixer.