L’entitat Constituïm acaba de fer pública i d’entregar a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, la seva proposta de constitució per a una hipotètica/eventual/futura (ratlleu el que no sigui procedent) república catalana. Una de les novetats del document de debat/agitació (ratlleu també el que no sigui procedent) proposat per aquesta comissió de notables és el caràcter presidencialista del nou Estat.

El president de la Generalitat serà elegit per sufragi directe en una circumscripció única. El seu mandat seria de cinc anys i només podria renovar-lo una vegada. Tindria la competència de nomenar els consellersi de dissoldre el Parlament. Seva seria també la direcció de la política exterior. És a dir, es planteja un model pròxim al de França i al dels Estats Units, on el cap de l’Estat (president de la república) té molts amplis poders. Un model, per tant, molt diferent del d’Alemanya, Itàlia o Portugal, per posar tres exemples europeus també republicans.

¿En què es basen els ponents per donar tants poders a la màxima autoritat del país? No fa gaire (29-12-2014), el llavors cap visible dels redactors d’un projecte de república catalana, el jutgeSantiago Vidal, declarava a Público que «el futur Estat de Catalunya hauria de ser una república i no un sistema de monarquia compartida com pot ser el Canadà, Austràlia o Nova Zelanda, que la tenen compartida amb el Regne Unit, i que sigui no presidencialista, és a dir, que hi hauria un president i un primer ministre executiu, persones separades, i aconsellem que com a mínim un d’aquests càrrecs sigui una dona, perquè ja és hora que es trenquin aquestes dinàmiques tan mediterrànies». O sigui, un plantejament molt diferent de l’actual.

La història recent

El caràcter presidencialista de la república es pot basar en una tradició històrica, però s’ha de pensar que la proposta és més conjuntural i a la mida dels partits que impulsen el sobiranisme. La Catalunya moderna va ser presidencialista amb Tarradellas, Pujol iMas. Ho va ser menys amb Maragall i Montilla. I ambPuigdemont, el presidentque va sorgir del fred, s’haurà de veure.