El magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Joan Manel Abril va tancar ahir la causa de la consulta del 9- N amb la consideració que hi ha indicis que ­Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau van desobeir el mandat del Tribunal Constitucional, contrari a la vo­tació. I ho van fer de forma “intencionada o conscient”, segons el magistrat, que diumenge vinent s’acollirà a l’excedència de la judicatura espanyola per dedicar-se a la seva càtedra i presidir el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra. En altres paraules, l’expresident de la Generalitat i dues de les seves més destacades col·laboradores en el Govern el 2014 estan a punt de seure al banc dels acusats.

Els arguments jurídics de les respectives defenses no han convençut el TSJC, que dóna per provat que la consulta no va ser gestionada pels 40.000 voluntaris que es van mobilitzar sinó pel Govern de la Generalitat, que va acabar per denominar-la “procés participatiu” per esquivar precisament possibles repercussions judicials. El magistrat del TSJC també considera que els tres di­rigents van ser advertits de la il·legalitat pel Tribunal Constitucional abans de la seva celebració, comunicació que algun dels dirigents van al·legar no haver rebut.

Els fets investigats se cenyeixen a les jornades del 4 de novembre al 9 de novembre del 2014, data de la consulta en què van participar 2,3 milions de catalans, un de cada tres ciutadans de més de 16 anys, i en la qual el 80% es va manifestar favorable a la creació d’un Estat independent.

La consulta del 9- N queda, irremeiablement, reduïda a l’àmbit judicial i a uns procediments que asseuran al banc dels acusats tot un president de la Generalitat de Catalunya, a qui van donar suport en dipositar el seu vot un nombre rellevant de catalans.

El judici serà la culminació d’una cadena d’esdeveniments polítics que no haurien hagut d’assolir mai una dimensió judicial que ara no té marxa enrere. Si la citació a declarar dels tres dirigents de la Generalitat ja va propiciar escenes de suport discutibles als voltants del Palau de Justícia de Barcelona, no és difícil anticipar que un judici en tota regla, amb acusacions i petició de penes d’inhabilitació, es veurà envoltat d’un ambient més acalorat, amb la inevitable sensació d’un sector de la ciutadania catalana que la justícia no és imparcial i està condicionada pel poder executiu.

La consulta del 9- N va quedar lluny dels objectius dels qui la van convocar i hi van participar i el temps transcorregut posa de manifest el seu relatiu impacte en el procés polític, fins i tot des del punt de vista dels partidaris del procés independentista (que van situar després el veritable plebiscit, amb urnes i legalitat, en les eleccions autonòmiques del 27- S passat, amb una participació del 75% del cens i cap problema judicial). Tot i això, la jornada del 9- N va tenir un simbolisme ­elevat: molts catalans se sentien frustrats davant la ­negativa del Govern espanyol a afrontar el descon­tentament d’almenys aquests 2,3 milions de ciutadans que van votar amb la millor voluntat.

Encara que el 9- N queda lluny en la memòria a causa de l’accelerat ritme del procés independentista, la justícia ha acabat per haver de bregar amb uns fets als quals aplicarà la llei, sense entrar en el rerefons de l’assumpte, certament polític. La política fracassa quan són els magistrats qui ha de sentenciar sobre una desobediència tan política com penal.