• L’independentisme s’agafa a la falta de línies de vermelles de Podem per recuperar terreny

La presència de Catalunya en el debat a quatre va ser irrisòria en comparació amb la gran preocupació que ha generat en la política espanyola els últims anys. La poca estona que hi van dedicar els candidats, però, ja va servir per marcar la campanya catalana. Quan un dels moderadors, Vicente Vallés, va preguntar a Pablo Iglesias si el referèndum era “una condició indispensable per als pactes”, a Convergència i Esquerra van subratllar en vermell la resposta: “En una negociació de govern mai hi ha línies vermelles. Tenim una proposta clara però estem disposats a escoltar-ne de millors”. La frase esperona els partits sobiranistes a aconseguir un dels seus objectius en aquesta campanya: evidenciar que la proposta de referèndum d’En Comú Podem és inviable i que un independentista només es pot refugiar en les seves sigles.

“És molt revelador”, va reaccionar a l’instant el conseller Toni Comín, que estava seguint el debat amb els candidats d’ERC: “Rufi, pregunta’ls a cada acte quin és el pla B ara que sabem que el referèndum és una quimera”, va exhortar Gabriel Rufián, que ahir mateix ja va fer-ho. També Convergència va fer servir la resposta per argumentar que Units Podem renunciarà al referèndum després del 26-J.

Serà així? Iglesias va ser nítid quan va definir com veu el dret a decidir la coalició que lidera: el considera “la millor proposta” per a Catalunya davant d’unes alternatives -de l’immobilisme de Mariano Rajoy a la proposta de reforma federal de Pedro Sánchez- que suposen “una màquina de fabricar independentistes”. Això no vol dir que, a l’hora de negociar, es pugui buscar una alternativa per facilitar pactes.

El moviment d’Iglesias s’explica per la seva necessitat de presentar un pacte d’esquerres amb Pedro Sánchez com a viable després del 26-J. En un debat en què havia d’espolsar-se el missatge d’haver fet impossible l’acord amb el PSOE -el candidat socialista va estar especialment insistent recordant-l’hi-, el líder d’Units Podem va fer el gest per evidenciar que la consulta per a Catalunya no serà un problema a l’hora d’arribar a un acord amb els socialistes si la majoria suma. De fet, durant les negociacions del 20-D el referèndum ja va ballar. Quan Iglesias flairava una possible entesa amb el PSOE -en aquell moment amb els socialistes al capdavant, al revés del que es preveu ara- i va proposar un ministeri de la Plurinacionalitat, la consulta va passar a segon pla. Amb la negociació abocada al fracàs, el van recuperar com a línia vermella.

La paradoxa de l’estratègia d’Iglesias és que el discurs que utilitza per guanyar a Espanya -res farà impossible una majoria d’esquerres- anima els independentistes a debilitar En Comú Podem a Catalunya. Els comuns estan disparats en les enquestes amb el dret a decidir al frontispici de la seva proposta política i l’argument que estan aliats amb l’única formació estatal que el respecta. Per intentar esvair els dubtes amb el referèndum, ahir Domènech en va fer una defensa aferrissada i va deixar clar que les paraules d’Iglesias no suposen cap mena de marxa enrere: “Que no hi hagi línies vermelles i estiguem disposats a escoltar els altres no vol dir que hàgim trobat una proposta millor”, va apuntar el candidat català abans de prometre que l’única manera d’assolir un referèndum pactat és que Units Podem governi. I va reblar l’argument així: “El referèndum no és una proposta electoral i tàctica, sinó estratègica”.

“Són poc de fiar”

Però per molts esforços que faci En Comú Podem, els independentistes ja tenen un missatge on agafar-se per argumentar que després del 26-J els d’Iglesias es faran enrere amb el referèndum. Si els primers dies de campanya ja havien abocat part dels esforços a desacreditar la promesa de la formació lila per a Catalunya per inviable, ahir van convertir la falta de línies vermelles d’Iglesias en un nou argument electoral que s’incorporarà a la bateria de consignes dels mítings. ERC ja havia dissenyat una campanya directament enfocada a desacreditar el referèndum pactat. Rufián va aprofitar la ressaca del debat per burxar en l’argumentari de Domènech, assegurant que el que el candidat d’En Comú Podem veu com una línia vermella, en el cas d’Iglesias “és una línia ambre i poc vermella”. I, fent cas al que Comín li havia recomanat mentre veien el debat, va qüestionar què faran els comuns si s’evidencia que el referèndum és impossible. “Potser Iglesias és més sincer, ja que sap que el PSOE mai donarà suport” al dret a decidir dels catalans i, per tant, “ara la pregunta per a Domènech és com convencerà el seu partit matriu”. Més contundent va ser Oriol Junqueras des d’Amposta: “N’hi ha uns que diuen que poden, però no poden, però no poden perquè no volen, perquè han decidit governar amb el PSOE. Allò que era tan important, que és innegociable perquè ens pertany com a poble, és el primer que vendran”.

També Convergència va carregar contra En Comú Podem i va dubtar de la seva sinceritat. “Volen canvi, però no amb accent català. Intenten buscar suports aquí, però una vegada han aconseguit els resultats, se n’obliden. I aleshores quedem aquells que ens devem a les prioritats catalanes”, va criticar l’expresident Artur Mas, que va voler-se fer seu un dels missatges de la formació de Domènech i erigir-se com “la força del canvi”. Francesc Homs va dir ras i curt: “No són de fiar”.

La batalla pel vot sobiranista

En joc hi ha el pastís del 80% de votants que volen un referèndum per a Catalunya, siguin independentistes o no. Si En Comú Podem aprofitava dilluns la seva visita a Girona per reclamar com a seu l’elector sobiranista, ahir eren CDC i ERC els que pretenien recuperar terreny. La resposta d’Iglesias centrarà part dels atacs d’Homs i Rufián a Domènech en el debat de diumenge a TV3. De fet ahir el candidat convergent va voler evidenciar la unitat sobiranista per combatre l’argument dels comuns amb un tuit en què explicava una trucada a Joan Tardà. “Hem comentat la jugada. Això d’Iglesias i el referèndum, ara sí, ara no, fa pena. Bona campanya”.

El 26-J definirà la capacitat de l’independentisme per erosionar el discurs d’En Comú Podem, que a part del referèndum té com a gran carta electoral la promesa de liderar el canvi a Espanya. La meitat de votants de la formació, segons l’última enquesta del CEO, no volen la independència. Però el partit ha encertat amb el missatge per atraure sobiranistes, fins al punt que una cinquena part dels votants de Junts pel Sí i la CUP es van decantar per Domènech el 20-D. CDC i ERC esperen que la falta de línies vermelles els permeti recuperar terreny.