• Als britànics també els deien que no canviaria res perquè els mercats són globals

Per al debat democràtic va ser una imatge terrible. Em refereixo a la de Farage, líder de l’UKIP, desdint-se, l’endemà de guanyar el referèndum, de la seva promesa que amb el brexit es podria millorar el sistema de salut gràcies a recuperar els 350 milions de lliures que el Regne Unit (RU) aporta cada setmana a la UE. Farage va argumentar que «mai es va ser tan clar», que aquella xifra era «un error de càlcul». Els britànics es van quedar estupefactes. I Farage va haver de dimitir de la direcció del seu partit. La promesa havia sigut clara i insistentment repetida. Fins i tot amb banderoles als autobusos de Londres, acompanyant la imatge de Boris Johnson. Aquest ha sortit més ben parat, aquí el tenen, ministre d’Exteriors després d’haver titllat Obama de «negre nascut a Indonèsia» i la UE,  «un perill per al Regne Unit més gran que el de Hitler». Necessitarà lliçons d’urbanitat i diplomàcia. Aquells 350 milions no han sigut l’única informació falsa rebuda pels britànics.

Si Oriol Junqueras arribés alguna vegada a ser president de la República Catalana, li passaria igual amb els seus famosos 16.000 milions d’euros que «Espanya ens roba» i que la independència ens portaria cash per disposar lliurement d’ells. Hauria, com Farage, de reconèixer que els milions disponibles serien  molts menys, perquè aquella xifra obeïa a un càlcul teòric per un mètode molt particular que no es correspon amb el benefici fiscal de la independència, que és el que s’ha fet creure a la gent.

Als britànics se’ls va dir que no havien de preocupar-se per les seves relacions amb la UE, perquè aquesta era molt pragmàtica i podrien seguir en el mercat únic, que és el que importa, sense haver d’acceptar la lliure circulació de treballadors comunitaris. Se’ls va advertir que això no seria possible perquè el RU no obtindria millor tracte que el de Noruega.

Ara, Merkel i Hollande ja els han dit que no  tindran a la vegada mercat únic i límits a la immigració comunitària. Els partidaris de la independència per les braves poden veure en el mirall del brexit això que Catalunya seguiria sent membre de la UE como si res. Sempre poden confiar en les capacitats diplomàtiques de Junqueras i Romeva per aconseguir-ho. El problema és que mentre no ho aconsegueixin ens quedem fora de les polítiques comunitàries. Al Regne Unit el brexit li planteja greus problemes d’unitat. A Escòcia i a Irlanda del Nord el vot ha sigut majoritari a favor de seguir a la UE. Però la negociació es farà amb el Regne Unit, que és el soci del club, i no amb les seves partes. Quan el RU surti, Escòcia sortirà amb ell i després podrà tornar a entrar, segurament amb totes les facilitats, però una vegada que hagi aconseguit la independència. Quan la primera ministra d’Escòcia va a Brussel·les i és rebuda pels presidents de la Comissió i del Parlament, a TV-3 diuen ‘ho veuen, ho veuen, mirin com de pragmàtica és la UE, ja comencen a obrirli la porta a Escòcia, amb nosaltres faran el mateix’. Jo també l’hauria rebut, només faltaria, com un pur acte de cortesia com ha fet el meu successor Schultz.

Als britànics se’ls va dir que la seva sortida de la UE no tindria efectes econòmics negatius perquè vivim en una economia global i aquests canvis no afecten els mercats. Però immediatament després del brexit la lliura es va devaluar bruscament i avui sabem que l’economia britànica ha patit el retrocés més gran des del 2009, amb un «deteriorament dramàtic» en la confiança empresarial (informe de la consultora IHS Markit) i un descens en l’activitat de tots els sectors, menys l’exportació gràcies a la devaluació de la lliura. S’espera una contracció econòmica del 0,4% en el tercer trimestre, com en els pitjors moments de crisi el 2008 o la crisi asiàtica de 1998. L’FMI ha rebaixat la seva previsió de creixement del RU per al 2017 ni més ni menys que del 2,2% a l’1,3%. De rebot ho pagarem tots perquè, segons la Comissió Europea, l’eurozona perdrà dues dècimes de creixement aquest any i quatre dècimes el 2017 per culpa del brexit.

Doncs encara sort que no havia de canviar res perquè els mercats són globals. És l’argument preferit de Junqueras quan se li pregunta per les alteracions econòmiques que pot provocar una independència unilateral, sobretot en les relacions comercials amb el principal client de Catalunya que és la resta d’Espanya. Cap problema home, ¿no saps que els mercats són globals? Al contrari, els espanyols ens compraran més encara per les relacions de bon veïnatge que mantindrem amb ells. El mirall britànic no ens torna aquesta imatge idíl·lica que la realitat s’encarrega de desmentir en tots els exemples que es coneixen.