• El president concretarà amb Junqueras el seu pla per a la qüestió de confiança a final de mes

Una paella d’amics, una guitarra… Aquesta setmana Carles Puigdemont ha estat el protagonista d’una de les imatges de l’estiu –amb permís dels medallistes de Rio–, però més enllà de la companyia i el Let desafinat, la postal d’estiu no deixa de ser el reflex del tarannà del president de la Generalitat. “Cada cosa al seu temps”. L’ homeha imposat el seu ritme. Un tempo aliè a les inquietuds dels seus socis d’Esquerra al Govern i a les ànsies de la CUP per refugiar-se en la dialèctica del procés sobiranista i per eludir les obligacions pròpies d’un aliat parlamentari estable. El calendari polític català i les obligacions econòmiques de la Generalitat es creuen amb els vaivens al Congrés, però la determinació de Puigdemont d’avançar en l’escenari de la preindependència és del tot independent del resultat de les negociacions per formar govern a Madrid.

Puigdemont s’ha pres uns dies de descans actiu, però algunes de les disputes dialèctiques dels últims dies amb la CUP porten el seu segell. El president té clar que després que els anticapitalistes tombessin el seu projecte de pressupostos per a aquest any, la qüestió de confiança agendada per al dia 28 de setembre ha d’anar més enllà d’una votació que garanteixi la continuïtat de la legislatura. Fins i tot més enllà dels pressupostos de l’any que ve. “Es necessita estabilitat parlamentària” al marge del procés sobiranista, afirmen des del Palau de la Generalitat. Junts pel Sí, i amb el grup parlamentari el Govern de CDC i ERC, ha perdut un centenar de votacions aquest any, encara que també és cert que convergents i republicans van votar per separat en una desena d’ocasions.

No hi ha hagut una reunió específica entre Puigdemont i el seu vicepresident, Oriol Junqueras, per abordar el pla de govern que se sotmetrà a la confiança del Parlament, però sí que han plantejat les línies generals. Junqueras té previst absentar-se fins el dia 24 d’agost –el DOGC va publicar divendres el decret de suplència de funcions– i el pla del president és treballar en la proposta a partir de l’última setmana del mes. Primer amb Junqueras, després amb els partits respectius, i després amb la CUP. Es tracta de “parlar i, a tot estirar, retocar” algun element, “no de negociar”. Dimecres la consellera de Presidència, Neus Munté, va marcar el terreny seguint les indicacions del president: “La confiança no es negocia”. Es tractava de replicar especialment a la cupaire Anna Gabriel i les seves urgències sobre el full de ruta. El Govern ha llaurat una relació estable amb membres del nou secretariat de la formació anticapitalista, que encapçala l’exdiputat Quim Arrufat, i no es planteja un escenari de rebuig de la qüestió de confiança. “Hauria d’anar molt malament perquè votin en contra”. Tot i això, saben que “hi ha moltes CUP” i l’“amenaça” de Gabriel sobre l’obligació de sotmetre al vot de les bases cupaires qualsevol decisió sobre els pressupostos introdueix incertesa.

El nou enfocament del full de ruta del procés serà “flexible” sense renunciar a la unilateralitat –l’ideari del Partit Demòcrata Català així ho recull, com les conclusions de la ponència del procés constituent– encara que hi ha dubtes sobre com culminar-lo. “No es pot fer un referèndum unilateral d’independència, com demana la CUP, sense Barcelona”, sostenen com a exemple dirigents del PDC, i Ada Colau es resisteix fins i tot a integrar-se a l’ Associació de Municipis per la Independència. Tampoc no renunciarà a la seguretat jurídica i l’homologació internacional. De moment Puigdemont vol evitar qualsevol imatge d’excepcionalitat en la reunió que té pendent amb la CUP des que la van sol·licitar al juliol, i l’emmarcarà en una sèrie de contactes polítics. Tot un estira i arronsa. 

La negociació dels pressupostos per al 2017 és tota una altra cosa i inquieta especialment ERC, ja que torna a posar-se en joc la feina de l’equip de Junqueras. Els republicans haurien preferit accelerar els debats, i així l’hi van fer saber a Puigdemont després d’assabentar-se dels seus plans amb la qüestió de confiança. “Ja s’haurien de tancar els principis de la nova proposta”, afirmen des de les files republicanes. De fet, va ser el portaveu al Congrés, Joan Tardà, qui va reclamar en públic que se celebrés abans de la Diada. Aquesta setmana també va ser Tardà l’encarregat de llançar un missatge encoratjant a fer la reunió amb Puigdemont que la CUP posa com a condició. Però el calendari no permetia tenir pressa a l’antiga Convergència. Primer hi havia les eleccions generals i, a continuació, un procés congressual per crear un nou partit en tres setmanes.

La conselleria d’ Economia, a través de Pere Aragonès, ha instat la CUP a obrir la negociació dels comptes, però els cupaires s’hi resisteixen. La cúpula d’ERC creu que ha d’imposar-se la “discreció i la prudència” i creuen indispensable que al costat de la qüestió de confiança s’assumeixi una pauta pressupostària. No hi ha soci alternatiu i a les files republicanes no estalvien retrets cap a Catalunya Sí que es Pot. “Si l’independentisme va permetre a Colau aprovar uns pressupostos, per què al Parlament no van deixar ni que es debatessin?”.

El calendari fixat pel departament de Junqueras obliga les conselleries a trametre tota la documentació pressupostària abans del 30 de setembre per presentar el projecte de llei al Parlament el 10 d’octubre. Tot i això, Junqueras també ha de mirar a Madrid. El ministeri d’Hisenda encara no ha informat dels fons del sistema de finançament per a cada comunitat, ni de la previsió de liquidació de l’exercici 2015, unes xifres que solien estar a disposició de les autonomies a finals de juliol. Ni previsió de fons ni de sostres de despesa i de dèficit, en espera que hi hagi un nou govern i amb l’ alè de Brussel·les al clatell.

Per si de cas, l’ordre del 14 de ju­liol que estableix les normes per elaborar el pressupost defuig vel·leïtats sobiranistes. L’assignació de recursos es farà segons les prioritats següents: garantir la prestació de polítiques educatives, sanitàries i socials vinculades a l’estat del benestar, lluitar contra l’exclusió social, avançar en la creació d’ocupació estable i de qualitat, impulsar la competitivitat empresarial, promoure mesures per millorar l’eficiència en la despesa, avançar en el compliment del principi d’estabilitat pressupostària i impulsar mesures relacionades amb el bon govern i la transparència.

Junqueras té una altra cita prèvia. Abans del 5 de setembre el seu departament ha de respondre a la petició d’ Hisenda en què es reclamava més control de la despesa. Encara que la carta l’instava a detallar mesures per corregir desviacions en el dèficit, la conselleria d’ Economia limitarà la seva resposta a informació sobre ingressos i despeses.