Si volguessin fer-ho pitjor no en serien capaços. Si s’ho proposessin, si hi hagués una estratègia pensada al detall per exaltar més els ànims, no millorarien les conseqüències que poden provocar amb els seus actes. ¿O és que sí que existeix, aquesta estratègia, i del que es tracta és d’alimentar fins al límit la indignació no solament dels convergents sinó de tots els demòcrates? Han dit (i ho han repetit fins a la sacietat) que la llei és la que marca la democràcia i que, si es reuneixen els suports necessaris per canviar la llei, la democràcia s’hi adapta. Però, ¿com es pot intentar canviar la llei si la idea que es defensa – ¡una idea! – i que hauria de ser el motor per canviar la llei, no és permesa per la llei vigent?

Aplicar al nou Partit Demòcrata Català la 6/2002 de Partits Polítics (recordem-ho, aprovada també per CiU i pensada ‘ad hominem’, escrita contra la línia de flotació de Batasuna) és, senzillament, un despropòsit descomunal. Implica que un partit, en una democràcia que ha de respectar les idees, no pot ni tan sols esgrimir les seves, legítimes, perquè resulta que van contra un statu quo que, si aquest partit fos majoritari, podria desitjar canviar, gràcies al suport popular que permetria -ho diuen ells- canviar les lleis.

Que prohibeixin també els partits republicans que no volen la monarquia i que pensin que ERC seria il·legal, segons els seus criteris. Au, embolica que fa fort.