El líder del PSOE, Pedro Sánchez, està lliurant una batalla titànica per mantenir la paraula donada i no facilitar la investidura de Mariano Rajoy. Fins ara ha demostrat una gran capacitat de resistència davant les pressions dels poders econòmics, mediàtics i dels mateixos barons territorials, que fa temps que conspiren contra ell. Ara, davant dels pèssims resultats del 25-S per als socialistes, Sánchez ha decidit plantar cara i jugar-s’ho tot a una carta: el vot de la militància. Va anunciar que té previst convocar primàries a la secretaria general el 23 d’octubre (una setmana abans que expiri el termini per evitar la repetició de les eleccions) i el congrés del partit a principis de desembre (just abans d’una eventual campanya electoral). Sánchez desafia així els barons crítics a presentar una candidatura que defensi obertament l’abstenció per facilitar la investidura de Mariano Rajoy. L’argument de Sánchez és inapel·lable: només els militants poden decidir un dilema tan transcendental per al futur del partit com el que suposa: o propiciar un govern del PP -és a dir, de la dreta més rància i corrupta d’Europa- o intentar un govern de canvi amb les forces de progrés i els nacionalistes, un cop Ciutadans ja ha descartat qualsevol tipus de suport a una aliança d’aquesta mena.

Sánchez és partidari d’aquesta segona opció, i entre els motius que va desgranar ahir per justificar la seva negativa a Rajoy va subratllar l’immobilisme respecte a Catalunya.

I és cert, com repeteix sovint Miquel Iceta, que quatre anys més de Rajoy serien nefastos per a Espanya (no tant per a l’independentisme, que acumularia més arguments), però també ho és que Sánchez hauria de ser molt més valent alhora d’encarar la qüestió catalana. Espanya ha d’acceptar que sense afrontar el repte català difícilment se’n sortirà i que el primer pas per trobar una sortida és acceptar que Catalunya té dret a decidir el seu futur mitjançant un referèndum.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, té previst fer demà una oferta a l’Estat per pactar un referèndum. Ja sabem què dirà Rajoy, i esperem que Sánchez tingui el valor de desmarcar-se del líder popular i alinear-se amb la resta de l’esquerra, Podem i les confluències a favor del reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat. Si no ho fa, tots els seus esforços seran inútils.