• Els esculls per a un referèndum sense autorització de l’Estat no serien menors que els de la consulta de 9-N, a la qual Mas va haver de renunciar

Carles Puigdemont revelarà avui el nou full de ruta del Govern per construir una República catalana, pla que, si no defrauda les expectatives creades pels socis d’ERC i els potencials aliats de la CUP, incorporarà, d’una manera o altra, la convocatòria d’un referèndum d’independència. Acordat i d’acord amb la legislació espanyola en la remota hipòtesi que l’Estat s’avingués a permetre’l. I, en cas contrari, organitzat de manera unilateral, però amb «garanties» de reconeixement internacional i poder vinculant, en recents paraules del president. Oxímoron aquest últim que mereix algunes precisions.

Però abans convé prendre perspectiva. Després de les plebiscitàries del 27-S, Junts pel Sí va anunciar que la majoria obtinguda al Parlament juntament amb la CUP els legitimava per activar el procés de secessió però no per culminar-lo, al no disposar de majoria a les urnes. Aquell full de ruta contemplava la «proclamació de laindependència» (pàgina 31 del programa de Junts pel Sí), una llei de transitorietat jurídica i la convocatòria d’unes eleccions constituents i un referèndum constitucional. Dient-ho clar i català, aquesta versió 2.0 que prepara Puigdemont no disposa de la pregonada legitimitat de les urnes, ja que el referèndum unilateral (RUI) no figurava en cap programa electoral. Queda escrit.

PER I PER A INDEPENDENTISTES

Descomptat el no de l’Estat a una consulta pactada, res indica que els esculls per celebrar-la siguin avui menys nombrosos que el 9-N, quan Mas va substituir la cita per un innocu «procés participatiu». Un exemple: privada la Generalitat de competències electorals i del cens, podria substituir-lo per un de ciutadans inscrits (model brexit), cosa que asseguraria el triomf del sí però no oferiria garanties sobre la netedad del procés. En el millor dels casos, seria una altra votació simbòlica per i per a independentistes.

Cosa que ens porta al seu valor jurídic: segons els estàndards internacionals, perquè un referèndum sigui vinculant el seu resultat ha de comprometre les dues parts en litigi, com va passar a Escòcia. Per més gran que sigui l’esforç i tossuda la voluntat, la realitat encara ho és més.