• La política ha de servir per resoldre problemes. En lloc d’això, els governs de Rajoy i Puigdemont es dediquen a alimentar el xoc de trens

Veient l’espectacle que els governs català i espanyol ens munten davant l’obertura del judici oral contra l’expresident Mas i tres dels seus consellers, tinc una sensació de pena, de descoratjament per la quantitat d’energies gastades que es perden sense cap resultat pràctic, interessant per als ciutadans. Perquè, va servir d’alguna cosa realitzar la consulta del 9-N? Va ser una consulta sense base legal en la qual, com era de preveure, només van votar els independentistes (i algun despistat) i el resultat va ser el previsible, que es va confirmar a les eleccions (aquestes sí, legals) del 27 de setembre. Menys de dos milions de ciutadans se senten independentistes, menys de la meitat no només dels possibles votants i menys de la meitat dels quals van votar el 27 de setembre. Va tenir alguna raó de ser? I sobretot, va tenir algun efecte en la ciutadania a part que els independentistes es van comptar?

En realitat va ser només un gest de reafirmació, ni tan sols va acostar gens Catalunya a la independència com els seus promotors defensen. No va passar d’una mera gesticulació. I ara, a petició de la Fiscalia i del Govern central, s’encausa els promotors i torno a preguntar-me, serveix d’alguna cosa el judici actual als responsables del 9-N? Pot ser que serveixi per reafirmar la llei (cosa no menyspreable per descomptat), però solucionarà el problema d’encaix de Catalunya a Espanya? I la resposta torna a ser que no, que servirà només per reafirmar la creença de la dreta espanyola que no ha de fer res, quedar-se quiet, i per crear màrtirs independentistes que els estan necessitant per mantenir viva una flama en decadència. I a més ara tenim el tema del diputat Francesc Homs que, com que és parlamentari, resulta que requereix l’aval del Parlament espanyol. I ja tenim una altra polèmica tan artificial com les altres. Tindrem una discussió buida d’interès sobre si uns voten a favor del suplicatori o no quan, si es creu el que diu, hauria de ser el mateix Homs qui, atès que encausen els altres, hauria de demanar als parlamentaris que votessin a favor del suplicatori.

I això té a veure amb l’actual situació política espanyola perquè, després del “hi haurà referèndum amb acord o sense” del president Puigdemont, anem a un xoc de trens entre els executius de Catalunya i Espanya. Més que mai necessitem un govern d’Espanya disposat al diàleg i a l’acció política, no només judicial, respecte a Catalunya. Si resulta difícilment creïble que un govern de Rajoy pugui solucionar problemes com regenerar la democràcia (amb la corrupció regnant), o com preservar l’estat del benestar o revertir la desigualtat econòmica que s’ha agreujat de forma alarmant durant el seu mandat, resulta impossible pensar que sigui capaç d’un diàleg polític constructiu sobre Catalunya.

La dreta pensa que es pot utilitzar els independentistes com ho han fet en la constitució de la Mesa del Parlament que van negociar amb el partit de Francesc Homs. Però ràpidament diuen que mai dialogaran i menys que negociaran amb ells. Pregunto, algú creu possible solucionar el problema català sense parlar amb els independentistes? Els socialistes tenen una proposta raonable que és el federalisme i que implica, com repeteix Miquel Iceta, “diàleg, negociació i pacte”. I si s’està convençut del que acabo d’explicar, i crec que podria haver-hi consens generalitzat entorn d’aquests arguments, els socialistes amb la seva abstenció poden facilitar un govern de Rajoy?

Després de les primeres eleccions vaig opinar que només es podia fer un govern amb un president proper a la dreta (fins i tot del PP, però no Rajoy) i un equip econòmic progressista o amb un president progressista i un equip econòmic més conservador. Per això vaig aplaudir l’acord entre PSOE i Ciutadans que la falta de visió de Podem va dinamitar. Avui, davant els Gürtel i el xoc de trens que ens ve al damunt, em reafirmo en aquesta idea. Només sense Rajoy, amb un nom consensuat, es podria pactar uns mínims que permetessin al PSOE canviar el seu vot per abstenir-se en la investidura. El temps constreny, s’acaba i no veig cap moviment en aquest sentit. Si els del PP i Ciutadans tinguessin el sentit d’estat del qual tant parlen ja estarien posant altres noms sobre la taula.

Francesc Esteva és investigador emèrit del CSIC, fundador del PSC i membre de Federalistes d’Esquerres.