• L’independentisme, tan hàbil per enformar la realitat circumdant al seu propi imaginari, no s’hauria de mirar en el mirall populista de Trump

L’independentisme, a falta de resultats tangibles, és molt hàbil a l’hora d’enformar la realitat circumdant a la mesura del seu propi imaginari. Així, el referèndum escocès es va presentar com un pas inexorable cap a l’ingrés a Europa d’un futur Estat català. El ‘Brexit i els seus efectes a Gibraltar, la palanca per alterar les fronteres europees i donar cabuda a noves realitats, com la Catalunya independent. Tant el pacte PSOE-Ciutadans com l’abstenció socialista en la investidura de Mariano Rajoy, prova irrefutable que a Espanya només hi ha una porta a creuar: la de sortida. I així tot.

L’expresident Artur Mas s’ha dedicat ara a aquest entretingut exercici al felicitar en un vídeo casolà Donald Trump, desitjant-li una executòria presidencial “molt diferent” a l’electoral. Mas també esbossa un eloqüent paral·lelisme entre la victòria del magnat nord-americà i el procés sobiranista, per insuflar ànims a les seves hosts: “Allò que a vegades sembla impossible (…) acaba resultant possible. Apliquem-ho també des de l’òptica catalana.”

Per democràtica que fos la seva elecció, el populisme de Trump, l’exacerbat nacionalisme i el seu rebuig a les minories ètniques, entre altres ‘virtuts’ que adornen el personatge, desaconsellarien, en principi, que el sobiranisme el prengués com a mirall on mirar-se. Més li valdria prendre nota de la fractura social que pateixen els Estats Units, una perillosa mercaderia que seria millor no importar.

“SOLUCIONS MÀGIQUES”

“Vivim temps complexos en què les ferides de la crisi econòmica alimenten la temptació del replegament intern, la sublimació de la identitat i la recerca de solucions màgiques per a les conseqüències de la globalització…” Així reflexionava aquest dimecres al Parlament Germà Bel, referint-se al ‘tsunami’ de Trump i al temut gir de França en favor de la feixista Marine Le Pen. Sent un connotat sobiranista, a més de diputat de Junts pel Sí, segur que les al·lusions de Bel a la “sublimació de la identitat” i a les “solucions màgiques” no ocultaven una crítica encoberta al projecte independentista. ¿O sí?