• L’entitat també censura la judicialització del conflicte català

“Persistir en el camí de la desobediència té molts riscos, un d’ells és fer impossible l’ordre; si s’acaba identificant desobediència i catalanisme, hi sortirà perdent el catalanisme”, aquesta és una de les afirmacions de l’informe anual del col·lectiu Amics del País, amb un títol inequívoc: “L’any 2016, del bloqueig i la confrontació a la imperiosa necessitat del diàleg”, presentat aquest divendres a Barcelona.

Amics del País, un col·lectiu de personalitats de perfil ideològic moderat de la societat civil (entre ells, l’exministre socialista Joan Majó i el poeta Carles Duarte) presidit per l’advocat i exsecretari general de Convergència Miquel Roca, reivindica en la seva anàlisi la vigència del catalanisme pactista. El text afirma que “la il·lusió independentista també ha implicat la contenció, el silenci, la inquietud o l’oposició dels que no són independentistes”. Roca, en la presentació del document, ha sigut contundent a l’hora d’assegurar que, davant l’independentisme i la desobediència, persisteix una “important” part de la ciutadania que “pot sentir una gran vocació catalanista militant i no se senti necessàriament identificada amb el plantejament independentista”. 

CONTRA LA JUDICIALITZACIÓ

El document -presentat el dia de la declaració de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, davant el TSJC per desobediència i prevaricació- també critica el Govern del PP a l’afirmar Roca que “la judicialització de la política no soluciona els problemes polítics” i “l’oferta de diàleg no té credibilitat si no va acompanyada per fets”.

L’anàlisi no fa menció del referèndum, però sosté que el diàleg no ha d’implicar “la renúncia de les posicions pròpies”. I incideix a recuperar el contingut clàssic de les negociacions entre Generalitat i Estat: “La fiscal, la cultural o identitària i la d’autogovern”.

AUTOCRÍTICA DE LES DUES PARTS

En la seva visió del conflicte, Amics del País demana autocrítica a les dues parts. A l’Estat, perquè accepti amb normalitat a l’independentisme com a interlocutor i formuli propostes concretes. I als sectors catalans proclius al diàleg perquè s’atreveixin a dir que “tot el que ha passat des del 2010 fins ara, si bé il·lusiona una part de la nostra societat, també inhibeix o distancia altres parts”.

Roca no concep una solució que no passi pel diàleg i al text s’insisteix que el catalanisme busqui un “mínim comú denominador”, és a dir, un programa català de mínims que reconegui la realitat espanyola de la mateixa manera que el Govern espanyol ha de reconèixer la realitat catalana.

RETALLADES I DESIGUALTAT

En la seva anàlisi sobre l’economia, el document alerta sobre els nous populismes, celebra la recuperació de l’economia però admet la desigualtat generada per la globalització. “Els estats s’han mostrat impotents per resoldre les qüestions i quan ho han fet ha sigut amb polítiques d’austeritat, d’estalvi, de retallades, que han generat desigualtats, desequilibris, tensions i conflictes”, ha admès Roca durant la presentació del text.