EL problema dels GPS és que si no actualitzem el software ens pot portar per un camí equivocat. Això val per als itineraris automobilístics i per als fulls de ruta polítics. Un pot fixar un trajecte però, quan apareixen obstacles, cal atendre més la intuïció personal que el circuit preestablert. “ Seguir un sol camí és retrocedir”, deia Igor Stravinsky, però no sempre és fàcil rectificar quan s’ha elegit un recorregut equivocat. De vegades preferim anar per una ruta incerta, abans que reconèixer que podíem haver escollit millor. Tot i això, en política rectificar sembla una flaquesa i no corregir pot acabar amb la nostra biografia a la cuneta.

El full de ruta del Govern català sembla que no tingui fre, com si esperessin arribar a la meta per la inèrcia accelerada del vehicle. L’estratègia política no pot ser el més semblant a un ral·li, on una sortida de pista està penalitzada i una bolcada pot condicionar la competició. Amb un problema: no es pot portar un tercer pilot que no només no ajuda, sinó que, així que pot, punxa les rodes. Aquest tercer convidat gaudeix més veient com suen els dos del davant per posar el cotxe al camí, que intentant quadrar temps. Els espectadors ho veuen tot i no entenen res de la cursa. 

La CUP ha convertit el full de ruta del Govern en una muntanya russa, amb loopings que amenacen de fer saltar per l’aire els passatgers. Catalunya no és un parc temàtic, encara que de vegades el dia a dia dels actors polítics sigui més propi del Dragon Khan que d’un país seriós. En les últimes hores, els antisistema s’han encarregat d’evidenciar els vuit errors del pacte amb Junts pel Sí. En un país com el nostre, tan po­líticament correcte com perfectament desconcertat, veiem com uns personatges demanen entre incendis la dimissió del conseller Jordi Jané mentre el Govern el defensa només amb tebior. No volen que els trepitgin l’ull de poll i es deixen trencar les cames.