• No es pot acusar de “no demòcrata” els que no defensen el referèndum secessionista a Alemanya i a Itàlia

La resolució del Tribunal Constitucional (TC) alemany que rebutja que els estats federats organitzin referèndums secessionistes ha sigut rebuda per alguns mitjans independentistes catalans amb les habituals falsedats i mitges veritats amb què reaccionen quan un argument no abona el procés sobiranista. 

En síntesi, el TC amb seu a Karlsruhe nega a Baviera la possibilitat de celebrar el referèndum amb el següent raonament: «A la República Federal d’Alemanya, com a estat nacional en què el poder constituent resideix en el poble alemany, els estats federats no són amos de la Constitució. No hi ha, per tant, espai per a aspiracions secessionistes d’un Estat federat en el marc de la Constitució. Violen l’ordre constitucional».

Aquesta resolució és semblant a l’adoptada l’abril del 2015 pel TC italià, que va negar a la regió del Véneto la possibilitat d’organitzar un referèndum consultiu sobre la independència perquè és «radicalment incompatible amb els principis fonamentals de la unitat i indivisibilitat de la República». A Itàlia, aquest principi ni tan sols es pot sotmetre a la reforma de la Constitució, cosa que no passa a Espanya.

Doncs bé, mitjans independentistes han intentat minimitzar la resolució del TC germànic amb tres arguments: no és una sentència, no entra en el fons de l’assumpte i la petició era d’un únic ciutadà, no de milions de persones al carrer com passa a Catalunya.

Els dos primers són fal·laços: no és una sentència, naturalment, sinó una providència d’inadmissió i no es pronuncia sobre el fons perquè la petició no és admesa a tràmit. Així, en lloc de destacar que el TC ni tan sols admet la possibilitat d’entrar a debatre la qüestió, se’l capgira de manera tramposa al remarcar que el tribunal no ha estudiat el fons de l’assumpte. Una fal·làcia perquè el TC el que estableix en realitat és un doble rebuig: no pot abordar el fons perquè ni tan sols és possible admetre la demanda.

Pel que fa a la tercera objecció, jurídicament és irrellevant que ho demani un únic ciutadà o que ho facin dos milions, però políticament no ho és. Per aquesta raó, si dos milions de ciutadans demanen un referèndum ens trobem davant un problema polític al qual cal donar una resposta no només jurídica. Aquesta és la diferència entre Baviera i Catalunya. La millor enquesta, les últimes eleccions autonòmiques, indica que 2.323.842 catalans van votar partits favorables a un referèndum (102.870 més si s’hi inclou a Unió), sense entrar en el dilema de si la consulta ha de ser pactada o unilateral.

El líder de l’independentista Partit de Baviera (2% dels vots en les últimes regionals), Florian Weber, ha declarat que «la lluita per la independència no serà decidida per un tribunal, sinó per la voluntat dels bavaresos». El mateix asseguren els dirigents independentistes catalans. Tenen dret a dir-ho i a treballar per aconseguir-ho.

Al que no tenen dret, com reafirmen les resolucions alemanya i italiana, és a denunciar falta de democràcia i a acusar de «no demòcrates» els que no defensen el referèndum secessionista.